Hem visitat Ferrer-Clavé a casa seva, al barri barceloní del Guinardó, per parlar sobre el llegat Clavé i la seva aportació al moviment coral –avui la federació claveriana integra prop de 200 corals i més de tres mil cantaires– i també al conjunt del teixit associatiu cultural català. Ferrer-Clavé ens rep al menjador de casa seva, envoltada de fotografies i records familiars d’una nissaga de músics.
La Família Clavé és una gran nissaga de músics catalans. Tu també vas estudiar música?
Vaig estudiar piano però em va agradar més el món del teatre. Vaig cursar estudis d’art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Les obres teatrals en què vaig participar eren del tot amateur.
Estem realment meravellats de la quantitat de fotografies, medalles i pintures que tens exposades a les parets dels teus avantpassats. Qui són?
Aquesta fotografia és la iaia Àurea. La filla del mestre Clavé. A la dreta hi ha el meu pare, el seu nét, es deia Conrad Ferrer-Clavé. A l’esquerra un cosí anomenat Ferran. La iaia Àurea va morir l’any 1940, l’any que vaig néixer, però sempre ha estat molt present la seva memòria a la família.
I aquesta altra fotografia? És també en Conrad Ferrer-Clavé?
La fotografia és del dia 6 de maig de l’any 1956. En plena època del franquisme el monument va ser traslladat de la Rambla Catalunya cantonada Carrer València a l’inici del Passeig de Sant Joan a Gràcia Nova, molt a prop de casa. En primer terme hi apareix el meu pare en una instantània i al fons es veu un altar. Jo era adolescent i recordo una mica aquell dia. El meu pare va rebre per part de la Societat Coral Euterpe el títol de Soci Honorari. A l’entrada tinc el diploma que ho acredita. El dia de la inauguració del nou emplaçament es va fer una missa multitudinària amb els estendards i cantaires de les societats corals claverianes. Ja sabeu com eren aquells temps…
Parla’ns de com la música ha incidit en la família Clavé.
El mestre Josep Anselm Clavé, el meu rebesavi, va ser instruït en teoria de la música i tocava la guitarra. Sembla que els seus pares, Francesc Clavé i Agnès Camps, eren persones il·lustrades i amants de la música i la cultura. Va ser el creador de les corals de treballadors i de la primera associació de l’Estat.
La iaia Àurea Rosa Clavé, filla del Mestre i Teresa Soler, va ser una excel·lent músic, compositora i directora de cor. També una gran pianista, continuadora de l’obra del seu pare i es va dedicar a l’ensenyament musical. Es va casar amb el Sr. Conrad Ferrer Fossa i van viure al Carrer Xuclà amb la família.
L’Àurea va tenir tres fills: En Guillem, en Carles i la Magdalena. En Carles va ser compositor i director de cors de Clavé com La Industrial de Sabadell, La Violeta de Sarrià o La Floresta de Sants. En Guillem Anselm Manuel Ferrer Clavé, el meu avi Guillem, va ser un excel·lent violoncel·lista i contrabaixista. Va viure molts anys a Mèxic on va cofundar el Quintet Jordà –Rocabruna i fins i tot l’Orfeó Català de Mèxic. Quan va tornar a Barcelona va formar part durant els anys 20 de l’orquestra obrera de Pau Casals.
I el teu pare i la teva mare?
El meu pare, en Conrad Ferrer-Clavé Mata, va néixer a Mèxic l’any 1911. Va decidir mantenir els dos cognoms de l’avi. Sempre ens ha dit que ell era mexicà. Era un gran amant de la música mexicana. La meva mare era mestra perruquera, es deia Maria Dolors Vidal. Tenien una impremta al Carrer Pi i Margall [Barcelona], prop de casa, negoci que vam continuar amb el meu marit fins que em vaig jubilar.
Quins records tens de l’any Clavé a Catalunya l’any 1999?
La mare encara estava viva i vam anar a diversos actes com el gran concert al Palau Sant Jordi amb tots els cantaires de les federacions de cant coral de Catalunya. A més a més, vam fer donació a l’Arxiu de la Federació d’un gran nombre de documents i fotografies que guardàvem dels nostres avantpassats i, en especial, del mestre Clavé.
Però encara tens moltíssims records.
Fa uns dies vaig descobrir amagades en una caixa unes cartes del meu avi Guillem Ferrer Clavé, quan vivia a Mèxic com us he explicat, a propòsit d’un viatge a Nova York. Els Clavé hem estat molt viatgers. També tinc cartes de l’avi Clavé de quan va viatjar a Madrid. No el van tractar gaire bé… i va patir molt del tema econòmic. En aquestes cartes li demanava a la seva dona i a la iaia Àurea que venguessin el matalàs per aconseguir alguns rals.
A l’entrada tinc una portada d’una antologia d’obres populars d’Anselm Clavé, una partitura d’un fragment del tema principal de Les Flors de Maig signat pel compositor, un foto-retrat i una batuta. Quan era petita vaig demanar tenir records de l’avi Clavé.
S’apropa la Diada de Tots Sants. Nosaltres com des de fa moltíssims anys fem un homenatge al panteó de la vostra família. Parlem del Cementiri Vell del Poblenou. Enguany ens acompanyaràs a aquesta tradició?
Clar que sí. Tota la nissaga Clavé està en aquest mausoleu: els meus rebesavis, els meus avis i els meus pares. També el meu marit. Les tradicions no es poden perdre. Sabíeu que la primera tomba del mestre Clavé estava a l’entrada del cementiri? Però com que rebia tantes flors i homenatges dels cantaires es va decidir construir i finançar per subscripció popular un panteó d’honor on descansés el músic.
In Memòriam Clavé en línia
Com marca la tradició, el Dia de Tots Sant la Federació de Cors de Clavé farà un homenatge al mestre Josep Anselm Clavé, a la seva família i a tots els cantaires traspassats aquest any, al cementiri de Poblenou. Hi haurà l’habitual ofrena floral i, en substitució de la cantada coral –que no es pot fer per les restriccions–, actuarà la violoncel·lista gracienca Marina Iglesias Llebot, que interpretarà temes de Clavé i El Cant dels Ocells. L’acte serà a les 11.30 h i es podrà seguir a través del Facebook i Twitter de l’entitat.
