Qui canta els seus mals espanta. Si és certa la dita, Gerard Molina reconeix que ara resulta més apropiada que mai. La Federació de Corals Joves anima als nois i noves a cantar des de fa 50 anys. L’entitat va estar prop d’una dècada aturada fins que l’any 2015 es va tornar a constituir amb una nova junta, que es va marca els objectius d’accentuar el vessant més humà inherent a la música i promocionar els joves compositor de casa nostra. Actualment la federació engloba una vintena de cors de Catalunya i també de les Balears, amb prop de 600-700 cantaires.
Com heu viscut les corals joves el confinament i com està sent la represa?
S’ha viscut de forma molt variada. Hi ha cors que van continuar fent activitats durant el confinament, fent alguns assajos virtuals, mentre que altres cors es van aturar completament. Ara estem tornant a començar, adaptant-nos a la nova normativa per evitar els contagis, tenint en compte que calen espais més grans i ventilats, que hem de guardar les distàncies… Els cors que ara reprenent l’activitat ho estan fent amb molta il·lusió i moltes ganes, perquè estem parlant de cinc o sis mesos sense poder cantar junts.
Com és ara cantar en una coral?
Les corals constituïm “grups de convivència habituals”, per tant no estem limitats al màxim de deu persones. La principal dificultat és trobar espais per assajar prou grans per poder garantir les distàncies de seguretat entre cantaires i adaptar-nos a cantar amb una mascareta.
El tema de controlar el temps, de ventilar els espais, de rentar-nos les mans… tot això crec que ho anirem incorporant de mica en mica en la nostra rutina.
Cantar és una activitat segura?
Segur. Des del Moviment Coral Català conjuntament amb totes les Federacions corals s’ha fet molt bona feina per presentar un pla que després ha aprovat el PROCICAT, amb totes les mesures de seguretat i tots els procediments necessaris perquè, en el moment de la represa, els cors sàpiguen com actuar. Òbviament, ara cantar no és tan fàcil com ho era abans, però les ganes i les mesures i protocols de seguretat hi són, per tant, estem convençudíssims que cantar, i la cultura, són segurs.
Les administracions han defensat prou la cultura popular i el cant coral durant la pandèmia?
La cultura sol estar en un pla secundari respecte a altres activitats o àrees. I això s’ha vist reflectit en aquesta situació. Després del confinament, la cultura ha estat una de les últimes activitats a posar-se en marxa. Són coses que no interessen, però hi ha moltíssima gent que viu de la cultura, de la música. I no només parlem d’un cor o un cantaire, parlem d’un director que s’ha quedat sense feina, d’un compositor que ha deixat de compondre, de les orquestres, les solistes, les sales… és un món molt gran.
Què reclameu a les administracions?
Crec que és qüestió de confiança. Un clar exemple. A finals de juliol es va dur a terme l’encontre del Cor Jove Nacional de Catalunya a Vic, un projecte que reuneix una vintena de joves cantaires procedents de diferents llocs i que conviuen durant deu dies. L’estada, que va acabar amb dos concerts, es va fer amb totes les mesures i protocols i no va haver cap problema. El que necessitem és que les administracions confiïn en la cultura, la música, el cant, i ens ajudin a fer les coses fàcils, a facilitar-nos per exemple espais grans on puguem dur a terme aquesta activitat d’una forma “normal”.
Heu tret algun aprenentatge positiu d’aquesta pandèmia?
Crec que ha servit per valorar més el fet de poder cantar plegats. Passa sovint que és quan deixes de tenir una cosa que aprens a valorar-la. Així ha estat. Durant el confinament hem trobat molt a faltar el fet de poder trobar-nos per assajar i cantar i gaudir junts d’aquests moments. Al final, cantar és una cosa universal, que pot fer tothom, és igual d’on siguis.
Cantar en una coral és una activitat que potser s’associa més a la gent gran. Hi ha molta gent jove que canta?
Hi ha una tendència de fixar-se en els cors més professionals i de més nivell, que acostumen a estar integrants per gent més gran. Però de corals joves hi ha moltíssimes, i de molts estils, des de corals que fan música més pop fins a altres especialitzades en música sacra. Els cors joves són capaços de cantar un repertori molt ampli i a un nivell molt bo. I, contràriament al que se sol pensar, estan compromesos al cent per cent amb els projectes que fan.
Quins són els pròxims projectes de la federació?
Durant el confinament vam promoure la segona edició del Concurs de Composició Jove de Catalunya. Al juny vam tancar la recepció d’obres i en aquest mes de setembre sortirà el veredicte del jurat. El concurs vol promocionar els autors joves i també ajudar a crear material nou material per als cors. És un projecte al qual volem acabar de donar-li forma i convertir-ho en un referent al territori.
També, durant aquest primer trimestre del curs –o últim trimestre de l’any– tenim l’objectiu d’impulsar activitats virtuals, xerrades, talles i formacions, per als cors. I estem acabant de tancar un projecte més gran: un cor virtual de cors joves, amb una obra composada expressament per a l’ocasió i lletra escrita per dos cantaires d’un cor jove. Serà una peça única i cada cantaire enregistrarà la veu i editarem i esperem publicar-la a mitjans d’octubre. Convidarem a participar tots els cors de la federació.
Finalment, després començarem a preparar el concert del 50è aniversari que vam haver d’ajornar per la pandèmia. En principi el farem el 30 de maig del 2021 al Palau de la Música Catalana. La idea és actuar els cors de la Federació i el Cor Jove de Catalunya, acompanyats per l’Orquestra Simfònica Musicae. Intentarem tirar-ho endavant amb les màximes garanties de seguretat, tant per als cantaires, als músics com per al públic.
