El cant coral és una manifestació musical molt interessant. En primer lloc perquè educa el bon gust per la música, per la bona música. I en segon lloc perquè proporciona un gran plaer als cantaires i als qui els escolten. A Catalunya tenim moltes associacions corals, algunes de gran qualitat. Actualment estan federades unes 450 entitats de cantaires que es reparteixen per tot el territori. Totes s’esforcen per fer-ho cada dia millor, amb molta dedicació, tant dels directors com dels qui tenen l’afició de cantar. De tant en tant se’ls presenta l’oportunitat d’anar a algun lloc a fer un concert, cosa que agraeixen de tot cor perquè els dóna ocasió de cantar per a un públic que anirà a escoltar les seves veus. Això no passa cada dia a les humils corals dels casals ni a les associacions nodrides de persones que ho fan de gust. Les corals professionals són una altra cosa.
Infants, joves i grans tenen els seus grups especialitzats. La canalla s’enriqueix molt participant en una coral: és capaç de mantenir-se en una postura adequada una bona estona, aprèn els sons de la música, les notes, el ritme i fins i tot a tocar algun instrument. I ho fa al costat d’altres companys i companyes que no són de la mateixa escola, i veient altres com ells que també canten. Recordo el cas d’una coral de suburbi que va participar en una cantata amb moltes corals. Aquelles criatures van quedar sorpreses que tants nens i nenes parlessin en català! Per a ells era una novetat, perquè allà on vivien no era de cap manera majoritària la parla catalana. També són molt educatius els intercanvis amb altres corals: nens que arriben i nens que marxen cap a ciutats desconegudes, d’aquí o de l’estranger, on faran noves coneixences amb la música com a nexe d’unió i formaran part, per un temps curt, d’altres famílies diferents de la seva i hi compartiran casa i menjar.
Els grups de joves tenen també la seva dinàmica especial. A més del que hem indicat abans, afegiríem que, sobretot, hi ha aquesta possibilitat de viatjar amb motiu de portar la pròpia veu fins a llocs on hi ha un interès per la música, ja que és considerada com a part importantíssima de la cultura oberta a totes les possibilitats. Fer amics i amigues nous engresca qualsevol jove, conèixer indrets nous i atractius amb uns bons acompanyants, amb qui ja se senten units pel gust de la música, resulta excitant i, en la seva memòria, l’experiència quedarà per sempre.
Pel que fa a la gent gran, l’obligació de l’assaig ja és motiu de gaudi. Aprendre una nova peça té el seu encant i repetir-la fins a trobar-li el punt perfecte no és una creu sinó tot al contrari, és un repte que s’accepta de bon grat. Moltes de les persones que forneixen aquests grups tenen coneixements musicals en diferents graus, i en les corals poden rememorar allò que van aprendre de joves i que, per diferents causes, potser havien abandonat. Ara, de nou, llegeixen partitures i entonen les notes, conjunten les veus i, engrescades, participen en el cant juntament amb altres amics i amigues, també moguts pel gust de la música.
4
