Per Pasqua, les caramelles tornaran a omplir els carrers i places de diversos municipis, un costum que es remunta al menys al segle XVI, quan s’interpretaven cançons de joia per la resurrecció de Crist i al renaixement de la natura. El repertori s’ha anat ampliant i s’hi han incorporat temes amb un to més festiu, peces de caràcter local i també satíriques i humorístiques. A poblacions com Súria –amb més de 900 participants–, Sant Julià de Vilatorta –amb els cantaires vestits amb capa negra i barret de copa– o Cervera trobem algunes de les caramelles més emblemàtiques i amb més tradició, però també hi ha indrets on aquesta festa tot just s’acaba de recuperar.
Caramelles de Súria
El 8 i 9 abril Súria es tornarà a convertir en la capital de les caramelles. Amb més de nou-cents cantaires i dansaires, les caramelles de Súria estan considerades les més grans de Catalunya, i són també molt antigues, doncs les primeres referències daten del segle XVI. A més del cant, la dansa hi té un paper destacat –especialment el ball de bastons i de cascavells– i també hi trobem personatges característics: els trabucaires; el ballesters, equipats amb el seu estri de fusta, fan arribar les ofrenes de flors a les persones que segueixen la festa des de les finestres i balcons, i les lloques, que recapten els donatius en uns cistells decorats amb cintes, cascavells i flors.
La celebració s’inicia oficialment el dijous 6 amb l’acte d’entrega de la cinta commemorativa a les colles i una cercavila. Però els dies centrals seran el cap de setmana. Dissabte es fa la visita de les colles a les masies de l’entorn de Súria i la trobada caramellaire, que se celebra al vespre al pavelló d’esports, i que acaba amb l’himne oficiós de la festa, ‘El Cant del Poble’. I Diumenge de Pasqua, les colles recorreran durant el matí els carrers, convertint de nou el centre de la vila en una illa caramellaire, i s’ajuntaran totes a la plaça de Sant Joan pel Ball ‘Caramellaires del Cardener’.
Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta
El diumenge 9 d’abril les caramelles tornaran a sortir els carrers de Sant Julià de Vilatorta. Declarades element festiu patrimonial d’interès nacional el 2015, aquí la tradició va lligada a la Confraria del Roser, fundada el 1590. Els cantaries, només homes, vestits amb la indumentària característica –capa negra, barret de copa alt i bordó a la mà– recorren en dues fileres paral·leles els carrers del poble, tot cantant els goigs del Roser intercalats amb diverses caramelles i corrandes, totes elles compostes per autors locals o per autors amb una relació estreta amb el municipi.
Cada any els caramellaires recuperen o incorporen alguna cançó nova en el repertori. Enguany estrenaran la peça que fa el número 50: ‘Tardor de Llevant’, a ritme de sardana i vals, amb música de Jordi Sitges, músic i intèrpret d’acordió i tible taradellenc i veterà caramellaire, i lletra del poeta Anton Carrera.
Aquesta edició, a més, la celebració porta altres novetats, segons explica Hernan Collado, el president de l’Associació Caramelles del Roser. D’una banda, la nova Casa de les Caramelles, un espai promogut per l’Ajuntament i ubicat a l’edifici de Ca l’Anglada, a la plaça Major, que acull una exposició permanent del fet caramellaire vilatortí per tal de preservar i visibilitzar aquesta tradició durant tot l’any. I, per una altra, la participació dels alumnes de les escoles de Sant Julià, que “a més de fer el seu propi tomb, compartiran part del passant caramellaire dels adults i portaran els bordons engalanats que anys enrere havien portat els nens que acompanyaven els cantaires adults”,
Els caramellaires són cantaires, músics, cistellaires… i també hi ha persones que hi col·laboren fent composicions, lletres, disseny, però el cor de veu està format només per homes, cosa que suscita debat a la població. Per Hernan Collado és “una tradició que ha arribat als nostres dies des de temps immemorials, i ara és difícil de renunciar al seu so tan particular. Malgrat això, hi ha consens que a la tradició que identifica el nostre poble hi ha de ser tothom benvingut independentment del gènere, identitat o procedència. Tard o d’hora en trobarem el desllorigador”, reconeix.
La celebració de la Pasqua a Sant Julià tornarà a ser el preàmbul de l’Aplec Caramellaire del municipi, el diumenge 16 d’abril (de 9 a 14 hores), el més important de tot el país, que arriba a la 44a edició.
Caramelles de Cervera
El Diumenge de Pasqua, la Coral Infantil Nova Cervera, en col·laboració amb la Paeria de Cervera, organitzen des de principis dels anys 70 una de les cites musicals més assenyalades de la ciutat. Hi participen prop de 120 cantaires de la coral infantil i les amigues i amics de la resta de formacions de l’Agrupació Coral de Cervera, i també es convida a tota la ciutadania. Enguany bona part del repertori estarà dedicat a cançons “de muntanya”, recuperant alguns temes que dècades enrere esdeveniren icònics, com ‘La Jungfrau’, ‘Vers els cims’ o ‘Si de bon matí’.
La jornada començarà amb un esmorzar per a totes i tots els cantaires i col·laboradors, a les 10 del matí a la plaça Santa Anna. Tot seguit, tota la colla de cantaires, acompanyats per altres grups de cultura popular, realitzaran el recorregut habitual pel centre històric, per finalitzar cap a la una del migdia a la plaça Major, amb el tradicional sorteig de les mones de Pasqua.
Caramelles a Terrassa
En alguns casos la festa és més recent. És el cas de Terrassa, on l’associació La Xemeneia recupera per segon any la tradició de les caramelles, que pràcticament havien desaparegut de la ciutat i només es feien de forma puntual per a la Fira Modernista. El Dilluns de Pasqua els cantaires passejaran des de la plaça del Comú de Sant Pere amb vestits de pagès del segle XIX (sarró i barretina), primer per l’Antic Poble de Sant Pere i després pel centre.
Caramelles a Castell d’Aro
El diumenge 16 d’abril al matí es trobaran a Castell d’Aro 18 grups de caramelles d’arreu de Catalunya en una cantada que organitza la Federació de Cors de Clavé. Aquí els participants no recorreran els carrers sinó que actuaran en tres escenaris instal·lats en tres punts del municipi: la Porta de l’Església, el fossar i la plaça de Lluís Companys. Esther Pardo, la vicepresidenta de la federació, explica que la cita vol ser una oportunitat per les entitats “per retrobar-se i per sortir al carrer” i per recuperar una tradició que en molts punts, especialment de les comarques gironines, s’ha anat perdent”, per la sacsejada de la pandèmia, que va provocar la desaparició de molts grups i colles, i també per una oferta cultural sovint més orientada al turisme.
La festa, que acabarà amb un dinar de germanor i sardanes, s’ha fet coincidir en el mateix cap de setmana amb una altra celebració: la Festa de Pasqüetes, el dissabte. Aquesta antiquíssima tradició que manava anar a cercar un pi, tallar-lo i plantar-lo al poble abans estava molt estesa, però ara nomes es manté viva a Castell d’Aro i Cornellà del Terri (Pla de l’Estany).
2
