Dracs víbries, grius terrorífics, també gats monstruosos, peixos malèfics, gossos de tres caps i altres éssers fabulosos amb caps de lleó, potes de cabra, urpes, ales, escames i cues de serp. El ric imaginari de l’escultora vilafranquina Dolors Sans s’exposa durant aquest mes de maig a l’Ateneu de la Fundació Iluro, de Mataró.
Després de més d’un any de pandèmia, i encara sense cercaviles i festes als carrers, el Ball de Diables de Mataró presenta aquesta exposició amb l’objectiu de “mantenir viva la cultura popular i l’esperança de recuperar la normalitat ben aviat” i també de convidar al públic a descobrir l’obra de la creadora del Basilic, del bestiari mataroní.
L’exposició, que obre les portes des del 5 de maig fins al dissabte 29, reuneix una bona selecció dels dracs i bèsties de foc de Dolors Sans. S’hi poden veure molts dracs, com el de Torroella de Montgrí, amb cua serpentejant com el riu Ter, o el de Bellvei del Penedès, de 3,40 metres de llargada, o l’Atzeries del barri de Gràcia de Barcelona, i altres éssers mitològics, com el Cancerber de Canovelles o el Griu d’Artesa de Lleida. Però també altres figures inspirades en la natura, com el monstruós peix Moll Fer de Mollet del Vallès.
Escultora de la festa
Dolors Sans és una de les pioneres en la imatgeria festiva. Va començar la seva trajectòria als anys 80, quan la creació de figures no era encara un ofici, i del seu taller a Vilafranca del Penedès han sortit més de 250 figures d’imatgeria festiva, gegants, capgrossos i bestiari festiu, que ara criden a la festa en centenars de municipis arreu de Catalunya.
L’escultora explica que darrera cada peça busca una “història, un discurs, o sigui, que el disseny tingui significat, ja sigui per una llegenda de la població, per un fet real, perquè té relació amb algun animal…”. I per això s’inspira en la mitologia, tant clàssica, com catalana, però també en el còmic i en l’art, “especialment en el barroc, que lliga molt amb el concepte del drac i dona dinamisme i vida a les peces”.
L’exposició, amb peces que van des de l’any 1999 (Drac de Bellvei) fins el 2018 (Lea de Calella), permet descobrir el ric univers de Sans però també l’evolució de les obres, que han passat de ser més compactes, rígides i més feixugues a “peces més dinàmiques, lleugeres, que tenen en compte les diagonals, el moviment i l’expressivitat”. “També treballo amb fibra translúcida que fa un efecte molt espectacular a les ales del dracs i he ampliat les tècniques de pintura, així com el treball de textures a la superfície de les peces”, explica Sans.
