“La pandèmia ha deixat unes seqüeles importants a la nostra societat i hem de conviure-hi i aprendre a gestionar-les col·lectivament. Per una banda, amb el treball propi de cada persona per protegir-se i protegir el seu entorn, i per l’altra, mantenint les nostres festes amb responsabilitat, perquè ens ajudarà a reforçar l’autoestima com a societat i de pertinença a una comunitat. No creiem que tingui sentit suspendre totes les festes perquè sí”.
Així s’expressa a Tornaveu en Mateu Tres, president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, entitat que ha desenvolupat un protocol tècnic extens perquè es puguin dur a terme les festes populars amb la participació del bestiari festiu, d’una forma segura i complint les limitacions que marquen les autoritats sanitàries. Tot plegat, essent conscients que “més enllà del protocol tècnic, també cal gestionar les pors, i les normatives poden ajudar a afrontar aquesta por”, apunta Tres. En aquest sentit, remarca que també s’ha treballat “l’organització dels actes, de manera que sigui molt oberta, i si tenim indicis que hi pot haver aglomeracions, puguem reaccionar ràpidament per solucionar-ho”.
L’Agrupació del Bestiari ha elaborat una guia amb propostes i recomanacions sobre mesures de seguretat i higiene a tenir en compte a l’hora d’organitzar actes festius amb elements de bestiari. Ara bé, com remarca Mateu Tres, “són recomanacions, no tenen consideració normativa”. Les propostes s’han organitzat en diferents àmbits: segons els espais, les persones i els grups, els elements (figures de bestiari i elements pirotècnics) i l’organització. Entre els suggeriments, aquests són els més rellevants: Evitar qualsevol proposta que impliqui aglomeracions de persones; les entitats tenen la responsabilitat, tant legal com social, de vetllar per aplicar les mesures necessàries per a contenir la pandèmia en el si dels seus actes; les instruccions i requisits marcats per les autoritats competents sempre prevaldran per damunt de qualsevol proposta de mesures.
Per altra banda, cal vetllar per a preservar el patrimoni festiu, especialment les figures de bestiari festiu. Es recomana mirar amb atenció les recomanacions per a la desinfecció (o no) de les figures, ja que segons les seves característiques constructives, l’aplicació d’alguns tractaments de desinfecció les poden malmetre.
Protocol sanitari per a les bandes de música
Per altra banda, la Federació Catalana de Societats Musicals també disposarà d’un protocol sanitari per poder dur a terme actes, que es complementa amb el del PROCICAT de la Generalitat. Entre els plans sectorials que es preveu que regulin l’activitat de les societats musicals, hi haurà en les activitats de lleure infantil (casals d’estius, colònies, altres…); activitats culturals entre les quals s’inclouen espectacles públics i activitats d’oci i recreatives; festes, revetlles i altres esdeveniments populars i, per últim, equipaments d’oci, cultural o esportius permanents amb gran afluència de públic.
El protocol d’actuació de la FCSM coincideix amb el de la Generalitat en la necessitat que entre músics hi hagi una distància deseguretat d’1,5 metres o el seu equivalent de seguretat de 2,5 m2 per persona. El mateix en la col·locació de les cadires per aquells espectacles que compten amb públic assegut, és a dir, que no siguin cercaviles. Com a norma general serà necessari l’ús de mascaretes en espais lliures i tancats, siguin de titularitat pública o privada que es trobin oberts al públic, en els quals no sigui possible mantenir la distància de seguretat. Malgrat això, no caldria, en el cas de persones que mantenen una relació o contacte propers de forma habitual.
També es plantegen qüestions com ara que cada músic es netegi els seus instruments fora del lloc de l’actuació o assaig: ho farà en arribar a casa seva. En el decurs de l’assaig o actuacions, la saliva i els aerosols condensats als instruments de vent no es podran eliminar tirant-los a terra, sinó que els dipositarà a un drap, camussa o baieta; i mantindrà aquesta tela guardada, tot emportant-se-la a casa. A més, es plantegen protocols per a l’ús dels autocars: prendre la temperatura de cada músic abans de pujar, els components de l’expedició de més risc es desplaçaran en un bus concret o pujaran els últims situant-se a la part del davant, entre altres mesures.
