La principal novetat dels III Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català és la creació de la categoria “Iniciativa Innovadora”, que desitja visualitzar aquelles pràctiques dels col·lectius de cultura popular que destaquen per la seva originalitat o per haver introduit metodologies novedoses en el funcionament de les entitats. Amb l’entrevista a Mateu Tres, l’ENS inicia una sèrie d’entrevistes que reflexionaran entorn aquesta temàtica. El president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya ens explica el projecte d’inventari 3D impulsat per la federació.
Com es manifesta la innovació en l’àmbit del bestiari festiu?
Des de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya intentem mantenir el caràcter tradicional de la festa, i al mateix temps incorporar noves eines i recursos. Sovint vinculem els conceptes “tradició” i “antiguitat”, i creiem que no hauria de ser així. La tradició no és allò que es posa en un congelador i es manté sempre inalterable, sinó que s’actualitza constantment.
En què consisteix el projecte d’inventari en 3D?
En la darrera dècada, hem detectat que algunes figures de bestiari s’han perdut: a vegades per deixades, d’altres per la dissolució del grup, també per desavinences amb administracions o senzillament per culpa d’accidents. Gràcies a aquest projecte, podrem elaborar els motlles de les figures amb tècniques modernes, i a partir d’aquests modells podrem realitzar rèpliques totals o parcials. El catàleg d’arxius en 3D no és un projecte que desitgi competir amb els artesans tradicionals, sinó que els vol ajudar.
Tècnicament, com es concreta el procés de digitalització?
En l’àmbit familiar i escolar, les impressores 3D semiprofessionals, o fins i tot les domèstiques, permeten crear petites rèpliques de les figures amb uns costos molt reduïts. D’altra banda, per a aconseguir fer una rèplica a grandària real de la figura, caldria fer un motlle mitjançant tecnologia contranúmerica (o d’altres) a partir del fitxer obtingut. Així s’obtindria el motlle negatiu per a després, utilitzant ja les tècniques tradicionals, fer la confecció de la figura amb els materials que siguin necessaris: cartó- pedra, fibra de vidre o altres.
Heu seguit cap criteri a l’hora d’escollir quins elements del bestiari festiu inventariàveu en 3D?
Un criteri bàsic alhora de fer la tria ha estat la viabilitat tècnica. Hi ha elements, com ara la roba o el material metàl·lic sense una textura contínua, que no són fàcilment digitalitzables. D’altra banda, hem prioritzat les figures que tenen una antiguitat superior. Creiem que aquestes tenen un valor patrimonial més elevat, i en conseqüència, són aquelles que cal salvaguardar en primera instància.
Aquesta funció de salvaguarda no quedaria garantida creant directament els motlles de les peces originals?
El cost d’emmagatzemar motlles de guix és molt elevat, atès que les peces tenen un volum considerable. D’aquesta forma reduïm l’espai i podem fer les rèpliques quan siguin necessàries. A més, el projecte també permet democratitzar la informació, aconseguir que sigui d’accés lliure i universal.
Creieu que la catalogació 3D del bestiari festiu pot ser positiva per arribar a nous públics?
N’estem convençuts. L’Agrupació incorporarà les peces escanejades en l’inventari del bestiari festiu i tradicional, de tal manera que les figures podran ser consultades per a tothom. Aquest fet, com et comentava, permetrà que els makers puguin fer petites rèpliques de la imatgeria amb impressores 3D per a ús no comercial.
Dit això, és molt probable que aquest projecte ens obrin camins que ara mateix som incapaços de contemplar. Precisament perquè es tracta d’una iniciativa pionera, no som conscients de tota la potencialitat que té. Sí que em sembla evident, però, que aproparà el bestiari festiu a totes aquelles persones que, per raons de distància, no poden gaudir dels dracs i la imatgeria festiva presencialment: nanos hospitalitzats, públic internacional, etcètera.
Abans de començar l’entrevista, comentaves la importància d’apropar la cultura popular al públic escolar.
No ens podem permetre que una generació no tingui contacte amb els elements d’imatgeria. Quan això passa, les festes es degraden. Per a l’Agrupació, és molt important fer incís en el públic infantil, i més concretament, l’escolar. Els centres educatius ens permeten apropar la cultura popular als més petits. I fer-ho, a més, de manera inclusiva. Això vol dir, aconseguint que les persones nouvingudes s’impliquin amb la seva comunitat més propera, i també creant un sentiment de pertinença entre aquelles que fa temps que viuen amb nosaltres.
Creus que aquest projecte és fàcilment extrapolable a altres col·lectius de cultura popular?
Esperem que aquest projecte serveixi per a trencar motlles, en el sentit figurat és clar, i permeti obrir camins que no han estat gaire explorats. Fins ara, les experiències que s’han impulsat de digitalització han tingut un caràcter molt local. Almenys que siguem conscients des de l’Agrupació, no s’havia fet una iniciativa d’aquestes característiques que pretén abraçar tot un àmbit global.
Pensem que el projecte és extrapolable a altres àmbits culturals: elements d’imatgeria com els gegants, projectes de museïtzació, o qualsevol element de patrimoni material. Com a federació, pensem que és vital compartir tota aquesta informació. Volem que el projecte tingui un clar retorn social.
Com es concretarà aquest procés de democratització?
Per tal que la informació sigui accessible a tothom, es crearà un portal específic on els usuaris, previ procés de registre, es podran descarregar els fitxers, sempre quan manifestin el seu compromís a no fer-ne ús lucratiu.
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català desitja agrair la participació de totes les entitats i particulars en els III Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
Així mateix, vol agrair la implicació activa de BBVA CX i la Fundació Antigues Caixes Catalanes en la preparació d’aquest certamen.
Finalment, desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que col·laboren en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona.
