Manlleu va celebrar el centenari dels seus gegants més antics, en Jordi i la Montserrat, amb tot un seguit d’actes durant el cap de setmana del 14 al 16 d’abril. El Museu del Ter, en col·laboració amb la Colla Gegantera i Grallera de Manlleu, s’afegeix a aquests actes de celebració amb una exposició que recorrerà aquests 100 anys d’història gegantera en el context festiu català. L’exposició parteix d’un projecte de recerca que ha permès recollir diversos materials documentals, fotogràfics i audiovisuals de la mà de l’antropòleg manlleuenc Pol Rifà, que ha estat el responsable també de comissariar l’exposició, que porta per títol Que comenci la festa sobre els gegants de Manlleu. L’exposició es podrà veure al Museu del Ter gratuïtament fins a l’1 d’octubre de 2023.
Un segle en tres etapes
La mostra s’estructura en tres grans blocs: el moment de la seva aparició, la seva utilització durant el franquisme i la seva recuperació popular després de la dictadura, a través dels quals es relaten els usos festius que han tingut els gegants. Inicialment vinculats a la festa patronal del carrer Vendrell, els gegants van reflectir el passat religiós i l’ús civil que tenien els gegants més primigenis. Després, durant el franquisme s’intensificà el seu ús folklòric, fent que els gegants quedessin integrats en les celebracions franquistes i plenament desvinculats de la cultura popular catalana. I no va ser fins després de la dictadura que es va produir la recuperació festiva i popular dels gegants, consolidant-se les colles geganteres i les cercaviles lúdiques fins avui en dia.
Recuperació de materials històrics
A la mostra també s’hi recullen algunes històries i anècdotes singulars, com per exemple la cessió dels gegants de Manlleu a Arsèguel o la seva participació en el Concurs Provincial de Gegants de Terrassa del 1950. Paral·lelament, l’exposició també ha servit per recuperar diversos materials històrics dels gegants, com és el cas de les composicions per cobla d’Antoni Font dels balls de gegants i nans de Manlleu, o diverses gravacions del fons audiovisual Carles Molist que també es podran trobar en la mostra.
