En molt pocs anys, heu aconseguit crear un espectacle que entusiasma als veïns de Tàrrega? Quin creus que ha estat el secret de l’èxit?
Creiem que part de l’èxit de la Nit del Tararot es deu al fet que és un espectacle únic, molt visual i sonor i que trenca molts estereotips en matèria de cultura popular. El públic pot interactuar directament amb tot el bestiari i amb els elements actuants i pot participar directament i activa amb l’espectacle. És una representació on el factor sorpresa és clau… no saber quins elements sortiran, quan i per on… i quina història els lliga permet, si més no, que el públic estigui a l’expectativa.
També creiem que un altre factor important és que cada any la història es reinventa, això sí, sempre sota el fil argumental de la guerra històrica dels barris de la Mercè i del Carme. Això ens permet poder convidar diferents elements de bestiari cada any i que el públic pugui gaudir de la riquesa cultural que tenim arreu de Catalunya i del territori català en matèria de cultura popular, d’una forma diferent de l’habitual.
La Nit del Tararot està emmirallada, en part, en els espectacles dels Comediants, on la interacció amb el públic era clau. Aquesta va ser la idea des dels inicis; crear una festa de cultura popular on la gent pogués interactuar amb els actuants i els elements que hi participaven i ser part integrant de la festa, tal com havíem vist tantes vegades a la Fira del Teatre al carrer de Tàrrega. I ho vam lligar amb personatges històrics reals – el Xeco i el Bitxo – que durant molts anys van viure la rivalitat entre els barris del Carme i de la Mercè de Tàrrega de forma molt intensa. D’aquí que el fil argumental de cada any sigui el mateix, tot i que cada any es reinventa la història.
La imatgeria festiva habitualment es relaciona a l’àmbit protocol·lari o cerimonial. Va ser difícil fer entendre que, des del Guixanet, cada any crearíeu un espectacle inèdit?
Quan apostes per un espectacle com la Nit del Tararot, el públic et pot comprar el format, o no. La Nit del Tararot neix com a continuïtat de la Cercavila Nocturna que va iniciar Fúsic. Quan es va deixar de fer, ja fa 10 anys, Guixanet va agafar les regnes i va reconvertir aquesta festa en el que ara és la Nit del Tararot. En el nostre cas, l’acceptació va ser molt bona des dels inicis i any a any vam anar creixent molt en nombre de públic, fins al punt que ens va portar a prendre la decisió de canviar de la plaça Sant Antoni a la plaça Major, amb una capacitat 5 vegades més gran i on les possibilitats de millora pel que fa a l’espectacularitat eren molt més grans.
Tot i això hi ha un respecte enorme cap a la cultura popular tradicional. De fet, en els actes de l’Eixida de la Festa Major de maig, tots els elements de Guixanet amb ball propi realitzen el seu ball oficial: el ball de l’Àliga de Tàrrega, el dels Nans de Tàrrega, el de la Verreta, el del Tossino, el Ball de Cavallets Moros i Cristians, el Ball d’Arquets, amb la col·laboració dels Grallers de la Barra de Guixanet. I en el format infantil, a l’Eixideta, els Targalets amb la cucafera Targafera, el ball infantil d’Arquets i el ball de l’Àliga petita.
Per a Guixanet, la participació de públic és un aspecte clau de les vostres produccions. Penseu que hauríeu pogut fer participar tanta gent sense aquest element innovador?
És cert que des de Guixanet acostumem a fer participatives totes les accions que fem. A banda de la Nit del Tararot, tenim la festa del Cacauero, que també es basa en un personatge històric de Tàrrega que va salvar 45 persones de morir ofegades per una rubinada al Reguer. Des de Guixanet vam voler recuperar aquesta figura històrica i avui en dia podem dir que és una festa on els nens i nenes són l’ànima de l’espectacle, juntament amb els personatges de la Rubinada i el Cacauero i els Gegants Tararots i l’Home de la barra.
Un altre espectacle molt participatiu i amb un públic més adult és el Corretossino amb la presència del Tossino, dins del marc de la Festa Major de maig.
Una de les accions que més ens enorgulleix a l’entitat és la participació de totes les escoles de Tàrrega en el Conte de Guixanet, on cada any el conte guanyador és publicat i posa’t a la venda i on la temàtica sempre és sobre fets històrics de Tàrrega amb elements de Guixanet com a protagonistes. L’acceptació i col·laboració per part de les escoles en aquest projecte ha estat vital i ja portem 7 edicions.
Però cal destacar que el públic targarí és un públic culturalment molt actiu i àvid de cultura. D’aquí que altres accions com la Trobada bianual d’Arquets o la Trobada que lidera la Verreta, la Gran Verrada als voltants del Dia de la dona (trobada d’elements majoritàriament portat per dones) siguin també tot un èxit de públic.
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català desitja agrair la participació de totes les entitats i particulars en els III Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català
Així mateix, vol agrair la implicació activa de BBVA CX i la Fundació Antigues Caixes Catalanes en la preparació d’aquest certamen.
Finalment, desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que col·laboren en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona.
