Dissabte nit, la plaça major d’Artesa de Lleida, al Segrià, va convertir-se per una estona en un veritable infern. No només per la calor sinó pel Festival d’Enceses de Bestiari de Catalunya, que va celebrar una nova edició com una de les cites obligades per a tots els entusiastes de les bèsties de foc. El Griu de Tarragona, de l’Associació Veïnal Vall de l’Arrabassada i Músics, es va fer amb el premi del jurat i el premi popular.
El foc, la pólvora, les bèsties, l’espectacularitat i la màgia han estat un altre cop els protagonistes del Festival d’Enceses de Bestiari de Catalunya. Després de la celebració especial de l’any passat, amb ocasió del 10è aniversari del festival, l’edició d’enguany ha recuperat el format tradicional, amb la participació de 4 bèsties (havien de ser 5 però El Pegàs del Drac d’Or de l’Hospitalet no va poder arribar per problemes logístics): L’Enxuscat de Molins de Rei; el Llitrus, de l’Espetegafocs de Sitges; el Guardià dels Diables de les Corts, de Barcelona, i el Griu de Tarragona, i les seves colles.
Música i ball i pirotècnia
A dos quarts de la mitjanit, la música de Joan Baró & Ensemble Fantàstic i un correfoc amb els Rojos de Junda, diables de Juneda, van escalfar el públic i l’ambient i van servir de teloners a les bèsties participants, que van anant sortint a la plaça Major en la primera de les tres rondes d’enceses que conformen el concurs. A continuació es va fer l’encesa tradicional o protocol·lària, on la bèstia balla i crema amb la música pròpia i composta expressament per a l’ocasió. Finament, la tercera encesa va fer gaudir el públic de l’espectacularitat de la bèstia, que balla sola i amb lluïment pirotècnic, al compàs de la música del conjunt musical.
Després d’un homenatge a Joan Cassola, director del grup de percussió Kumbeva i regidor de cultura i festes d’Artesa de Lleida, traspassat recentment, es va fer l’encesa d’exhibició de la colla amfitriona, el Griu d’Artesa de Lleida, i una encesa conjunta de tot el bestiari. A continuació arribar el moment més esperat de la nit, el veredicte del jurat: el primer premi va ser per al Griu Tarragona (161, 44 punts), seguit de L’Entxuscat de Molins de Rei (139,44 punts) i el Llitrus, de l’Espetegafocs de Sitges (115,60 punts), amb el segon i tercer premi, respectivament; mentre que el premi de participació va recaure al Guardià dels Diables de les Corts de Barcelona (108,80 punts).
Segons el president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, Mateu Tres, el jurat va valorar especialment d’El Griu de Tarragona la seva encesa protocol·lària, on van aconseguir un magnífic “equilibri entre el foc i la figura”. El president de la colla guanyadora, Josep Maria Bertran, explica que aquesta segona encesa va ser el principal repte, ja que “era la primera vegada que fèiem el ball protocol·lari. Segons Bertran, que destaca el treball d’una colla molt jove, nascuda l’any 2014, “vam voler presentar unes enceses diferents de les que treballem habitualment, l’objectiu era realçar la figura, fer destacar el color del bronze amb les enceses vermelles i verdes”. El Griu de Tarragona que també van guanyar el premi popular que concedeix el públic.
14a Trobada de Bestiari de Foc
La festa, com en altres ocasions, va tenir com aperitiu del concurs la 14a Trobada de Bestiari de Foc, que aquest any va presentar dues novetats principals: l’escenificació del conte “El naixement de l’Hydra”, a diferents llocs del poble, i l’esclat de balls, on van participar, a més de les colles concursants, altres bèsties i elements de cultura popular i tradicional de la localitat: la Tortuga d’Ontinyent, El Drac Juvenil dels Monjos, Hydra, el grup de percussió Kumbeva, els flabiolaires de l’escola Els Til·lers, la coral i els gegants d’Artesa de Lleida Asetra i Adiell. Tmbé va haver el bateig dels nous Diablons d’Artesa de Lleida, que enguany celebren el seu 10è aniversari.
Mateu Tres destaca que “més enllà de fomentar la competitivitat, el festival pretén ser una oportunitat de treballar, d’estimular la imaginació i l’enginy, i fer lluir el bestiari de foc”, un dels trets representatius de la cultura catalana.
