Imagineu un arquitecte ideant el plànol d’un habitatge. Abans de traçar línies, és important que els propietaris sàpiguen què n’esperen de la residència, perquè desitgen viure-hi, quines possibilitats de remodelació tindrà en el futur, quantes habitacions volen, etcètera. Només llavors es podran cridar els paletes perquè construeixin les parets mestres, i més tard als dissenyadors perquè omplin de contingut i vida aquell espai.
L’Inventari del Bestiari Català, presentat dimecres 25 d’abril al Centre de Cultura Popular La Violeta de Gràcia, es troba actualment en aquesta fase. Durant l’any 2015, el traspassat Sete Udina, llavors president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, va convocar un comitè d’experts (en història, biblioteconomia, pirotècnia, danses, i molts altres camps) perquè definissin quins elements del bestiari català era important catalogar i seguint quins criteris. Les conclusions d’aquest congrés van ser presentades el 21 de novembre de 2015 a Vilafranca del Penedès. Ja estaven aixecades les parets de l’habitatge.
Entre principis de 2016 i aquesta mateixa setmana, l’Agrupació ha treballat en la confecció d’una base de dades. Una feina titànica que ha comptat amb l’assessorament de l’Institut Ramon Muntaner, responsable d’homogeneïtzar tots els catàlegs de Catalunya segons els criteris de l’IPEC (Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya), el suport econòmic de l’Obra Social La Caixa, i la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. En aquesta tasca, va destacar el president Mateu Tres, també ha estat molt important la creació de sinergies amb altres entitats: “hem cregut oportú aprofitar la bona feina que altres entitats com l’Esbart Català de Dansaires o el Gremi d’Escultors i Restauradors d’Imatgeria Festiva ja han fet, i molt bé”. Gràcies a aquestes col·laboracions, s’ha aconseguit confeccionar més ràpidament un model de recollida sistematitzada de la informació. Continuant amb la metàfora: les habitacions de la llar ja han estat dissenyades.
Quina és la següent fase? Probablement la més llarga, però també la més senzilla. Picar pedra, adreçant-se a totes les entitats (pertanyin o no a l’Agrupació), perquè aquestes responguin un formulari exhaustiu sobre les bèsties que administren. Ricard Ruiz, historiador i arxiver encarregat de recopilar la informació, va enumerar la dotzena d’àmbits on s’integren la gairebé quarantena d’ítems demanats: identificació, descripció de l’element festiu, ús de la figura, indumentària, altres elements patrimonials destacats, dades sobre els administradors de la bèstia, dades sobre el/s seu/s constructor/s, les inscripcions, la morfologia de la peça, la bibliografia, possibles arxius o documents de referència, i informació bàsica sobre el mateix informant.
L’objectiu, va ressaltar Ruiz, és assolir una comprensió completa de les bèsties que transcendeixi àmpliament els criteris purament tècnics. En aquest sentit, també es recolliran tots aquells elements de patrimoni cultural immaterial associats al bestiari festiu. “Precisament perquè la seva naturalesa és intangible, tenen més risc de caure en l’oblit”, va secundar Tres. Una altra vegada, la classificació es produirà seguint els criteris fixats per la Generalitat de Catalunya, que estableix set tipologies d’expressions: activitats productives, processos i tècniques; creences, festes, rituals i cerimònies; tradició oral i particularitats lingüístiques; representacions, escenificacions, jocs i esports tradicionals; manifestacions musicals i sonores; salut, alimentació i gastronomia; formes de sociabilitat col·lectiva i d’organització social. Per a poder abraçar aquest immens corpus teòric, va insistir el president de l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya, serà més important que mai saber treballar en xarxa amb els altres inventaris de Catalunya.
I ara, què?
Segons les previsions inicials de l’inventari, el projecte serà capaç de recollir informació sobre 1.500 figures festives, tot i que els responsables de l’Agrupació auguren “que probablement seran més”. Posant tota la informació actualitzada de l’inventari al web inventari.bestiari.cat es persegueix un doble objectiu: establir un feedback amb les entitats perquè aquestes manifestin possibles errades, i per altra banda, incentivar una sana competició entre aquelles que ja hi figuren i les que encara no han tramès la informació sol·licitada en el formulari. Durant tot aquest procés, l’Agrupació desitja consolidar i ampliar la col·laboració amb altres entitats per emprendre projectes encara més majúsculs. En aquest sentit, Tres va apuntar la preparació del projecte (“a llarg termini, quan estiguem a punts de jubilar-nos”) de Catalogació del Bestiari Festiu Europeu. Una iniciativa que, per la capacitat d’organització interna i el volum de figures de les associacions, “Catalunya es veu disposada a liderar”.
Tancant la presentació, Tres va voler reconèixer la importància de Lluís Puig com a promotor de l’Inventari del Bestiari Festiu. Un elogi compartit per Antoni Herrera, subdirector general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals, que va voler recordar una cita del conseller de Cultura reivindicant la “cultura com a eina de progrés social i motor de llibertat”.
Els teòrics van construir l’habitacle de l’inventari. Els tècnics han fet els retocs necessaris per transformar-la en una llar on poder viure. Ara és el moment que totes les entitats hi participin, i converteixin aquesta llar en la seva casa. Sigueu-ne benvinguts!
