“Els dracs són el monstre, el desconegut, el mal… són tot allò que ens fa por i ens angoixa. En certa manera ens defensem o protegim d’aquest mal fent una mena de catarsis amb aquestes figures terribles que, amb el ritual, ens permeten viure un temps tranquil”. L’escultora de la festa Dolors Sans explica així perquè ens fascinen tant els dracs, que són, afegeix, “un element d’identitat col·lectiva d’una comunitat, d’un poble” i constitueixen un “fenomen únic a Catalunya”.
Nou dels deu dracs exposats a la Virreina porten la firma d’aquesta artista vilafranquina, dissenyadora de dracs, gegants i capgrossos durant tres dècades. Les figures exposades dibuixen un recorregut per la història de la imatgeria festiva, que va des de l’any 1995, amb el Tolc del Clot, obra de Xavier Jansana, que representa una gàrgola alada feta en fibra de vidre i estructura de ferro de prop de 200 kg de pes, fins a l’any passat, amb l’espectacular esquelet d’ocell anomenat Maxtord de Tordera. En aquest recorregut, el públic podrà veure com han evolucionat les imatges, amb l’aparició de nous personatges i nous materials que els han permès tornar-se més lleugeres i adquirir estructures i formes més arriscades.
Dolors Sans explica que en el disseny dels seus dracs té en compte aspectes com l’equilibri, el pes, la comoditat del portador, però també busca sempre un sentit, un discurs: “Pot ser un mite grec, una història del poble, una llegenda, algun simbolisme relacionat amb la colla, en fi que no sigui gratuït, sinó que expliqui alguna cosa”. Així, la Nébula de la Trinitat Vella és un follet del bosc inspirat en la natura i que la llegenda diu que va ajudar els veïns a defensar-se contra l’opressió del senyor feudal; l’Atzeries de la Vella de Gràcia representa un empresari gracienc que va vendre l’ànima al diable a canvi d’un premi a la loteria, mentre que el Nyctalus Albinyanensis d’Albinyana s’inspira en el ratpenat que habita la cova de Vallmajor, al Baix Penedès.
L’exposició es podrà veure fins al diumenge dia 9, quan totes les bèsties sortiran en cercavila cap a la plaça de Sant Jaume, per celebrar al carrer Santa Eulàlia.
