Situar la cultura com a eix central i llavors d’altres drets, i garantir que el dret a la cultura sigui efectiu i compartit en tots els territoris. Són els principals objectius de la Declaració de Barcelona pels Drets Culturals, que es va presentar ahir dimarts al CCCB de la capital catalana, en la inauguració de la segona edició del Culturopolis, espai de reflexió sobre la relació entre cultura i drets humans, i en el marc també de l’Àgora Cívica i de la conferència intergovernamental del Mondiacult que impulsa la UNESCO.
Promoguda per la Diputació de Barcelona, la Declaració és fruit d’un procés de treball col·lectiu de mesos, que ha comptat amb la participació de més de cinquanta persones de perfils diversos —artistes, mestres, activistes, professionals de la salut, científics, pagesos, veïns i responsables públics— i que s’ha enriquit amb espais de debat a ciutats com Màlaga, Cadis, Guadalajara (Mèxic), Ciutat de Mèxic i Rio de Janeiro (Brasil).
La cultura, llavor d’altres drets
El document reivindica el paper fonamental i transformador de la cultura per “imaginar, expressar i sostenir projectes col·lectius de vida digna i justícia global” i per fer front als nous reptes que plantegen les crisis socials, ambientals i polítiques. Davant les pràctiques i expressions que fomenten la por, la desinformació, l’estigmatització i l’autoritarisme, la declaració, asseguren els promotors, “se situa al costat de les pràctiques que generen sentit, dignitat i comunitat, i que enforteixen la capacitat col·lectiva de garantir drets humans i ambientals amb profunditat i coherència”.
La Declaració es vertebra sobre 13 articles que estableixen la connexió entre la cultura i altres drets. El text remarca que el paper fonamental de la cultura per garantir la participació en la vida social i comunitària, per avançar cap a una transició ecològica justa, per impulsar una economia més justa, democràtica o sostenible, per construir d’una societat més inclusiva o per avançar cap a la pau i resolució de conflictes.
Els articles es concreten en un seguit de propostes que busquen fer efectius els drets culturals: des de dignificar de les condicions laborals dels professionals culturals; reconèixer els sabers tradicionals i ancestrals, i les expressions culturals comunitàries, quotidianes i arrelades; garantir l’existència d’espais públics i comuns; assegurar la preservació, la conservació i l’accés al patrimoni material i immaterial; o garantir la protecció, l’ús, la transmissió i la promoció de les llengües pròpies, entre moltes altres.
Pots llegir la Declaració de Barcelona en aquest enllaç.
Culturopolis
La presentació de la Declaració va inaugurar el programa de la segona edició de Culturopolis, un festival i trobada de dos dies que convida a reflexionar sobre la relació entre cultura i drets humans en i el CCCB i el Pati Manning de Barcelona. El programa inclou xerrades, taules rodones, espectacles i música o cinema. Ahir, entre altres propostes, es va poder gaudir de l’espectacle Dream of the Land del coreògraf palestí Sharaf DarZaid i de l’obra orquestral En un món caòtic… fem música de Salvador Brotons; també es van presentar els Gegants de Pau, que materialitzen des de la cultura popular catalana, el contingut de la Declaració, i que romandran exposats en el Pati de les Dones durant tot el dia.
El Culturopolis acabarà avui diecres amb un espectacle de Ball de gegants i l’espectacle de Mucha Muchacha i Los Voluble que recorre llegendes, rituals, festes i danses que han construït la nostra memòria col·lectiva, tot subratllant la força transformadora de la cultura.
Declaració de la ICH NGO Forum
Representants del Fòrum d’ONGs acreditades per la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial (PCI) es van reunir aquest dimarts a la seu de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. La declaració que hi va presentar la Junta Directiva del Fòrum s’estructura en tres punts: incorporar el progrés cultural com un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible; reconèixer el paper protagonista de les comunitats practicants en l’execució de les polítiques culturals, i específicament servir-se dels instruments contemplats en la Convenció de la UNESCO aprovada el 2003; i en el marc dels drets culturals i la salvaguarda del PCI, impulsar línies de treball en els àmbits de la digitalització i la intel·ligència artificial, l’educació, l’economia de la cultura, l’acció climàtica i la pau.
