El cinema Edison de Granollers acollirà el cap de setmana del 7 i 8 de juny la XX Trobada de Cineclubs dels Països Catalans, que enguany posa el focus en el cinema amateur a Catalunya. Organitzada per la Federació Catalana de Cineclubs, la trobada va néixer amb el repte d’aconseguir que els cineclubs -n’hi ha 54 d’associats- siguin una opció més d’oci creatiu i que s’arribi a valorar com un bé cultural a tot el territori català.
La trobada arrencarà a les 9.30 h al Cinema Edison (carrer de Joan Camps i Giró, 1) amb la benvinguda dels participants, que després de la presentació, se sumaran a la celebració de l’Assemblea General de la Federació Catalana de Cineclubs. A migdia hi ha programat un dinar de germanor, i en acabat, a les 18 h hi haurà la xerrada sobre cinema amateur a Catalunya A càrrec de Pedro Nogales, doctor en Història del cinema i membre del Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya. Ja al vespre, a les 20 h es podrà gaudir de la projecció del film Kneecap (2024). És una pel·lícula de comèdia dramàtica en irlandès i anglès de 2024, escrita i dirigida per Rich Peppiatt, que representa l’ascens de Kneecap, un trio de hip-hop de Belfast, Irlanda del Nord.
La trobada finalitzarà diumenge 8 de juny amb una visita immersiva a la Tèrmica, a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert.
L’origen del cinema amateur català
De fet, l’any 2024 es va celebrar el Centenari del Cinema Amateur, a partir de la poc coneguda col·lecció de cinema amateur de la Filmoteca Catalunya, una de les més importants d’Europa, i que convida a descobrir una nova manera de concebre les imatges en moviment; una extensió directa de l’experiència d’un individu o col·lectiu que no ve marcada per un objectiu comercial, sinó per l’impuls de capturar i intervenir en un món que canvia vertiginosament. El cinema amateur es consolida en l’època que segueix a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, quan les comunicacions són cada vegada més ràpides i globalitzades, però també en anys de grans canvis socials amb l’arribada de la República.
Són els anys que l’historiador Philipp Blom defineix com els de «la fractura» entre l’atracció per un futur vertiginós i la nostàlgia d’un passat suposadament afable; en definitiva, entre modernitat i tradició. Els cineastes amateurs filmen aquesta realitat des de múltiples perspectives, cosa que permet que el món fracturat i contradictori travessi les seves gravacions i arribi fins al nostre present amb inesperada potència. En els anys d’entreguerres, la tècnica no és depurada i el llenguatge encara està en procés de consolidació, però els amateurs contribueixen a les primeres paraules del cinema documental, experimental, educatiu, antropològic, científic o industrial. El que comença com una afició per a les classes acomodades, descrit en els anuncis de Pathé Baby com una “victòria sobre el temps”, aviat esdevé un dels moviments cinematogràfics més importants a Catalunya, fins al punt de ser considerat la primera escola cinematogràfica del país.
