Les transformacions socials, econòmiques i polítiques en les que es troba immers el país no han de servir per a res més que per viure millor del que ho hem fet fins ara. El procés català ha de comportar que puguem dissenyar amb creativitat i innovació un nou país. És en aquest sentit que la Iniciativa per a la reforma horària Ara és l’Hora neix agrupant experts procedents de diferents disciplines i idees amb l’objectiu de plantejar seriosament que el factor temps necessàriament ha de ser un factor que permeti cercar creixement i benestar, sobretot davant una crisi econòmica devastadora.
Cal desfer-se de la rèmora que representen els horaris actuals, que tenen el seu origen en el desarrollismo franquista. A gairebé tota Europa, l’horari laboral és de 9 a 5, amb una aturada d’un màxim d’una hora per dinar a meitat de la jornada. A l’Estat espanyol –i per tant a Catalunya-, però, és habitual que els treballadors s’aturin dues hores per dinar i que les seves jornades s’allarguin fins a les 7 o les 8 del vespre. Aquesta jornada poc compactada provoca sopar a partir de les 9 en els millors dels casos, dificulta la cura d’infants i gent gran, afebleix la participació cívica i comunitària, impossibilita el consum i gaudi de la cultura i, per descomptat, baixa l’eficiència de les organitzacions. El prime time s’acomoda a horaris que fan reduir les hores de son. En definitiva, s’encavallen el temps personal i el temps de descans.
Els horaris que tenim no tenen l’origen en el clima, això és un mite que es desmunta viatjant a Portugal, el Marroc, Itàlia o Grècia i comprovant que tots ells també sopen a les 7 del vespre. I tampoc no és cert que sigui l’horari de tota la vida, ja que a les antigues colònies espanyoles també en tenen un de més racional.
Alguns dels principals damnificats dels horaris que tenim són la indústria i l’associacionisme cultural. Les seves reclamacions han anat sempre en aquesta línia. En Santi Lapeira, president del Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya, reclamava fa poc la necessitat d’uns horaris culturals europeus. I és que qui pot o vol anar al teatre, al cinema o a l’ateneu sortint de treballar a les vuit de la tarda, sobretot si hi ha càrregues familiars o altres activitats, com per exemple la formació?
Tenim una oportunitat: El Pla estratègic de la Cultura Catalunya 2021 té com a objectius motivar el conjunt de la societat catalana a favor de la cultura i debatre sobre les estratègies que han de permetre fer front a la crisi actual. Aquests dos anhels entronquen amb els desitjos de la proposta de reforma horària. Uns horaris més racionals permetrien augmentar el consum d’activitat cultural. Ara bé, el caràcter sistèmic del temps provoca que sense una reforma dels horaris laborals i de la concepció del treball sigui complicat de protegir i promoure l’associacionisme cultural.
