Amb la industrialització, el Poblenou i la Barceloneta van rebre importants masses de treballadors. Un flux migratori que va ser decisiu en el creixement dels barris i la creació de nous espais de socialització i oci. En el setè volum de la col·lecció Terra d’Ateneus s’analitza la història de l’Ateneu Marquès de la Mina (Barceloneta) i l’Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou.
El llibre serà presentat dimarts 20 de setembre (18.30 h) a la Torre de les Aigües del Besòs, en un acte que comptarà amb les intervencions de les autores -María Jesús Vida, Sheila García i Isabel Centeno-, la directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural Adelaida Moya, el president de la Federació d’Ateneus de Catalunya Pep Morella, el president de l’Arxiu Històric del Poblenou Jordi Fossas, i la periodista Maria Favà com a presentadora.
Actiu entre 1885 i 1930, l’Ateneu Marquès de la Mina va ser fundat per Anton Raxach, activista cultural contrari a l’esclavisme i defensor de les lluites obreristes. L’obra de Vidal, García i Centeno analitza l’evolució ideològica de l’entitat, l’escissió que va produir-se en morir prematurament Reixach, i una darrera etapa en la qual l’edifici a hostatjar la Fraternitat Republicana Radical de la Barceloneta.
L’Ateneu Democràtic Regionalista del Poblenou va ser fundat el 1902 per cercles pròxims a la Lliga Regionalista. Gaudia d’un ampli ventall d’ofertes culturals (sardanisme, teatre, promoció musical, seccions infantils de rítmica i plàstica, excursionisme) a través de les quals s’infonien els ideals catalanistes. En els seus inicis, l’ateneu va ubicar-se al Teatre Cervantes i al Patronat de l’Obrer. Les seves instal·lacions van acollir l’escola pública del Poblenou. Des de 1917 va disposar d’una publicació pròpia, interrompuda durant la dictadura de Primo de Rivera i recuperada amb la proclamació de la II República.
