Debatre, compartir, analitzar, explicar, conèixer, i sobretot proposar. Si haguéssim d’escollir la llista de verbs que millor defineixen el Som Cultura Popular, molt probablement ens hauríem de remetre a aquests. Les conferències, que es va celebrar a la Fàbrica Fabra i Coats de Barcelona entre el 25 i 28 de gener, van dividir-se en dos grans blocs. Un programa ordinari de caràcter transversal, i d’altra banda el Fòrum d’Educació i Cultura Popular. Per tal que en quedi un testimoni escrit, totes les ponències s’han recollit en el monogràfic Canemàs: Som Cultura Popular 2018 i en la publicació digital Educació i Cultura Popular. Ambdues publicacions van presentar-se ahir a la tarda al Palau Marc amb una notable assistència de representants dels col·lectius de cultura popular.
Introduint les presentacions, Maria Àngels Blasco va agrair la dedicació dels organitzadors del Fòrum d’Educació i Cultura Popular, preparant les jornades de debat durant un any i mig. Per la directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, “la publicació de les actes permetrà que aquest esforç reverteixi a la societat i així enfortir l’associacionisme”. Prenent el seu relleu, Francesc Fabregat va explicar que la creació del Som Cultura Popular va gestar-se en una tertúlia amb el conseller a l’exili Lluís Puig, per qui va voler tenir un record. El director de Cultura Popular de l’ICUB va elogiar la publicació de Canemàs en la mesura que reflecteix “el corpus central del sector”, no limitant-se a ser “un producte de relats, sinó també d’anàlisi i de suggestions de propostes”
Com a representants del Comitè Organitzador del Fòrum d’Educació i Cultura Popular, Jordi Puig i Rosa Canela van explicar el procés i el contingut de les actes publicades. El nom de l’esdeveniment, va avançar Puig com a prèvia, no és gratuït ni casual. “El vam definir com a fòrum perquè volíem que fos una trobada oberta, transparent, lliure, capaç de treballar en xarxa, sense fronteres personals ni ideològiques”, va ressaltar. En conseqüència, es va donar molta llibertat al Comitè Científic perquè desenvolupessin les àrees de reflexió que consideressin necessàries, i es va buscar la participació de tots els agents implicats (institucions, centres educatius, associacions i entitats de lleure).
Al seu torn, Canela va exposar els quatre eixos d’anàlisi que es van contemplar: 1) quina cultura popular?, 2) cultura popular i societat plural, 3) cultura popular i mitjans de comunicació, i finalment, 4) cultura popular i sistema educatiu. L’antropòloga també va ressaltar que les jornades van abordar noves temàtiques que s’hauran d’abordar amb més profunditat, com ara les relacions de gèneres o les col·laboracions amb les entitats de lleure.
Tancant la ronda d’intervencions, Josep Viana va resumir el contingut que es va trobar en el Canemàs Som Cultura Popular. Les ponències, va explicar el president de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, s’han dividit en els tres blocs temàtics del programa ordinari del Som Cultura Popular: canvis socials, educació i patrimoni cultural immaterial. A més, va afegir, “s’han apuntat experiències de bones pràctiques per a cadascun d’aquests àmbits”. Com a cloenda del llibre, el ‘Canemàs Som Cultura Popular 2018’ inclou una proposta de conclusions extretes de les intervencions recollides en la publicació.
