“Quan les dones venien aquí deien anem a la Cultura”. Ho recordava Dolors Marin, historiadora i comissària de l’Any Bonnemaison, durant la conversa que va compartir amb la catedràtica de filosofia Conxa Llinàs i la responsable del Centre de Documentació Joaquima Alemany, Montserrat Argente, moderada per la periodista Núria de José.
Per aquí Marin es referia a l’actual a Casa Cordelles, al carrer Sant Pere Més Baix de Barcelona, avui l’Espai Bonnemaison, un edifici que va ser adquirit i reformat el 1922 per Francesca Bonnemaison per traslladar-hi l’Institut de Cultura i la Biblioteca Popular de la Dona, que ella mateixa havia fundat el 1909 a la parròquia de Santa Anna. Va començar sent un petit espai perquè les dones aprenguessin a cosir i va arribar a tenir més de sis mil alumnes matriculades, el curs 1935-36. Es feia comptabilitat, llengua, matemàtiques o cuina, i fins i tot hi havia una bossa de treball, cosa que va possibilitar “l’accés de les dones a una feina i a un salari propi i a poder decidir sobre la seva vida”.
Les tres participants a la taula van destacar la importància del projecte educatiu i cultural de Bonnemaison, que anava més enllà de la qüestió acadèmica. Per Conxa Llinàs, el seu encert estava en la “manera d’ensenyar”, perquè també “organitzava l’esbarjo”, amb conferències, concerts i festes al bar-restaurant i sobretot activitats a l’aire lliure, excursions, natació, tenis… xocant frontalment amb la societat tradicional, “que no acceptava ni tan sols que les dones fessin esport”, va assenyalar Dolors Marin.
Un altre llegat fonamental de Bonnemaison va ser la Biblioteca de la Dona, oberta a totes les dones, a les benestants com ella i a les més desfavorides. Montserrat Argente va explicar que l’inici va ser igualment modest, un espai amb “uns cinc-cents llibres i que obria només els diumenges”, però el 1909 ja hi havia més de tres mil volums. “Va ser la primera biblioteca d’aquest estil a Europa i potser al món, que s’avançava més de vint anys a projectes europeus com la Fawcett Library de Londres (1926) o la Marguerit Duras de París. A més, quan encara no existien estudis universitaris de biblioteconomia, és Bonnemaison qui recomana les primeres bibliotecàries -entre els seus cursos- per anar a la Biblioteca de Catalunya que l’any 1914 fundaria Eugeni d’Ors, segurament inspirant-se en el seu model.
A la conversa també es va reivindicar l’activisme polític de la pedagoga barcelonina, potser menys conegut: va lluitar pel sufragi femení, es va implicar en l’elaboració d’un cens femení, i fins i tot es va presentar com a candidata a les municipals de 1934. La Guerra Civil va fer tancar l’Institut de Cultura i Bonnemaison va buscar refugi a Suïssa. A la tornada, quan les noves autoritats li van demanar col·laborar en la seva pròpia obra de l’Institut de Cultura, llavors controlat per la Falange, ella ho rebutja, “amb un sentiment de dignitat molt gran”, i segueix la seva tasca de lluitar per la llengua, la cultura i l’associacionisme”, va explicar la comissària.
Referent de l’empoderament femení
L’acte va comptar amb la presència de representants de les dues institucions implicades, Lluïsa Moret, diputada d’Igualtat i Sostenibilitat Social, i Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes. La primera va defensar la necessitat que iniciatives com aquesta no siguin puntuals, sinó que tinguin continuïtat” perquè “dones com la Francesca Bonnemaison es converteixin en referents de totes les nenes i dones en qui emmirallar-nos”.
Per la seva banda, Tània Verge va tancar l’acte celebrant aquesta commemoració però també amb retrets: “Per què triguem tant a recuperar el llegat de les dones?, per què no hi són als llibres, a la societat…? La resposta és molt clara i se’n diu patriarcat”. Verge va afirmar que aquesta invisibilització de les dones fa que sempre tinguem “la sensació que som les primeres, però no ho som: les dones hi som, hi hem estat i hi continuarem sent i, per poder-hi ser, el que necessitem és tenir referents i recuperar el seu llegat”. Va insistir que “aquests drets assolits per les dones són drets per a tothom” i va recordar que en el context actual de l’auge de l’extrema dreta, aquests drets no estan garantits i cal “defensar-los i ampliar-los cada dia”.
Exposicions, rutes guiades i gastronomia
Paral·lelament a la taula rodona, es va inaugurar al mateix espai l’exposició ‘Francesca Bonnemaison: educadora de ciutadanes’, amb fotografies, anuncis de publicitat i gràfica de l’època en el context de la Barcelona de finals del segle XIX i mitjans del segle XX. Fins al 31 d’octubre estarà instal·lada al vestíbul i després serà itinerant.
El programa de l’Any Bonnemaison, que s’allargarà fins a la primavera de 2023, inclourà altres activitats com la lliçó inaugural de l’Escola de la Dona 2022-23 (el pròxim 27 d’octubre), visites guiades i recorreguts per la ciutat i al Museu Marès de la Punta d’Arenys de Mar, la reedició de la seva biografia (escrita per la mateixav Dolors Marin), un nou premi de poesia, clubs de lectura o una activitat gastronòmica amb els canelons del cuiner Rondissoni, qui va ser mestre de cuina a l’Escola de la Dona.
