Després d’aquella primera conversa, començava a prendre forma un nou projecte periodístic, al qual també s’hi van sumar el desaparegut Antoni Carné, Joan-Ramon Gordo, Enric Cirici i Josep Santesmases. “La idea era no únicament informar dels esdeveniments culturals de les associacions de les federacions vinculades a l’Ens, sinó també donar opinió a través de diferents col·laboradors d’arreu dels Països Catalans”, rememora Maluquer.
En aquelles reunions també va sorgir la necessitat d’informar de les activitats amb un cert sentit crític, sospesant allò que havia anat bé i allò que podia millorar. “Aquesta voluntat, però, es va veure poc viable per la dificultat de disposar de corresponsals arreu dels territoris que cobrissin professionalment els actes. En certa manera, creguérem que per a l’opinió i l’aprofundiment en els temes de cultura popular i associativa valia la pena de crear una revista d’assaig especialitzada. Així, doncs, l’any 2012 creàrem Canemàs”, conclou Maluquer.
Un altre dels protagonistes, en Pere Baltà, va dirigir Tornaveu els primers tres anys. “Vam veure que calia un portaveu propi per al món associatiu. M’ho vaig passar pipa!”, reconeix en Pere, amb tota una vida abocada al periodisme. Aleshores era molt conscient que els mitjans de comunicació convencionals no informaven de la cultura popular i calia actuar: “Jo aleshores presidia la Fundació Paco Candel, i hi havia la Mònica Terribas, que va ser nomenada directora de TV3. Ella va ser clau perquè la cultura popular guanyés visibilitat i va començar a aparèixer als telenotícies”. A partir d’aquell moment, recorda en Pere, “la incidència de la cultura popular als mitjans va canviar, també als diaris”.
Sobre Tornaveu actualment, Baltà creu que és “una eina molt potent que ha trencat l’anonimat de la cultura popular”. Tot plegat, “amb el complement de Canemàs, que aporta anàlisi i investigació”.
I una altra peça clau, Joan-Ramon Gordo, que ha dirigit la publicació durant molts anys, va viure el naixement de Tornaveu com “una necessitat molt clara, tant per informar sobre les activitats de les entitats com per reflexionar, debatre i teoritzar sobre el que representa la cultura popular, i sobretot l’associacionisme”. Teníem clar que no era una qüestió de folklorisme, sinó de comunicar de forma profunda”.
Gordo també fa valdre la figura del traspassat Antoni Carné com a president de l’ENS: “Va ser fonamental per a la consolidació de Tornaveu i el seu impuls des de l’ENS. Sense ell no hauria estat possible”.
Finalment, sobre el paper de Tornaveu en l’actualitat, Joan-Ramon Gordo creu que “ha cobert les expectatives i juga un rol social potent, sobretot “perquè difon uns 6.000 actes d’entitats amb una agenda molt potent”, que, sumat a la informació i opinió, “és un mitjà de comunicació molt potent i amb una incidència molt evident, ja que ofereix una lectura molt transversal de la cultura popular i de l’associacionisme”.
La celebració del Tornaveu 500 tindrà lloc dijous 28 de juliol (19.30 h) a La Casa dels Entremesos de Barcelona (plaça de les Beates, 2)
1
