Més de 130 associacions -institucions, entitats, federacions, confederacions i col·lectius-, prop de 300 activitats obertes al públic, gratuïtes i per a totes les edats i un flux constant de visitants que els organitzadors situen en més de 13.000 persones d’ençà de la inauguració que va tenir lloc el dijous passat a la tarda, amb l’obertura del Museu Nòmada, sota el guiatge del Museu Etnològic, són les xifres de la primera Mostra del Patrimoni Immaterial a Barcelona Som Cultura Popular.
La proposta, innovadora en format i objectius, s’ha articulat en base a dos vessants diferents: per un costat, una sèrie d’activitats dirigides als col·lectius de la cultura popular i al món científic i de l’antropologia, per tal que puguin interactuar i aprendre els uns dels altres. Per altra banda, la proposta ha ofert un seguit d’activitats obertes al públic general, fent especial atenció als infants i a les famílies.
Després d’un divendres centrat principalment en les trobades adreçades als professionals i als tallers per a les escoles de Sant Andreu, dissabte es va intensificar notablement el nombre de visites a la Mostra, en bona part gràcies a les actuacions, totes elles de caràcter gratuït. D’entre les activitats amb més públic, destaca, a la tarda i a Can Fabra, l’audició de la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona, el Ball de Rams de Sant Andreu del Palomar a càrrec de l’Esbart Maragall o la demostració de les Festes de l’Ós que van portar directament des de l’Alt Vallespir una representació dels artífexs d’aquesta festa que se celebra durant el mes de febrer a les poblacions d’Arles, Prats de Molló i Sant Llorenç de Cerdans. També a Can Fabra va tenir molt seguiment l’actuació dels Versots infernals – Diables del Clot i el taller de ball de bot de Mallorca i ballada popular a càrrec de Ballugall.
Pel que fa a les presentacions i debats, una de les grans apostes de Som Cultura Popular, han estat especialment seguits els celebrats al Casal de Barri – Ateneu L’Harmonia, d’entre els quals destaquen els dos de temàtica castellera: el primer sobre el concurs de Tarragona vist per colles que no aspiren a guanyar-lo i un segon sobre mitjans i informadors castellers digitals.
Dissabte al matí, però, el debat sobre cultura popular, infància i carrer a càrrec de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà va posar sobre la taula aspectes d’interès no únicament per als practicants habituals. A la tarda, ja amb l’estudiós Manuel Delgado com a ponent, el mateix Observatori va fer un salt en el temps apel·lant a l’època en què els carrers i places “eren de la canalla”, així com “les fogueres i altres formes d’apropiació insolent de l’espai públic”, rubricant el programa de tarda amb la xerrada Sant Joan com a festa ingovernable. Tot i que no van faltar les opinions contraposades, el debat va ser respectuós i intens. De fet, les conclusions de l’àmbit de presentacions i debats estaran consultables en breu al canal de Youtube de la Mostra del Patrimoni Immaterial: http://www.youtube.com/culturapopularbcn
També els geganters van tenir el seu protagonisme a la Mostra: va ser dissabte a la tarda, amb la presentació del catàleg de gegants centenaris de Catalunya, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat. La presentació es va fer a la mateixa Fàbrica de Creació, amb les 43 exposicions que configuren el Museu Nòmada com al millor dels marcs. Igualment va ser molt seguida la presentació del cens de mitjans d’informació sardanistes, celebrat a l’espai Josep Bota, una eina imprescindible per al sector.
Per la seva banda, les entitats de Barcelona van posar sobre la taula en el marc de la presentació que versava sobre l’ús de l’espai públic en actes de cultura popular, la problemàtica amb què es troben per desenvolupar al carrer la seva activitat. En aquest sentit, poder comptar en breu amb un recull de les conclusions de la Mostra serà útil per extreure’n propostes d’actuació concretes.
Aquest diumenge les activitats continuen amb un flux intens de visitants, principalment públic familiar. Destaquem el debat sobre gènere titulat ¿Por qué la igualdad no goza de popularidad en la cultura popular? El caso de los Alardes de Irún y Hondarribia, amb una representació vinguda des del País Basc per tal d’explicar la problemàtica d’algunes festes tradicionals que denuncien la manca de presència femenina en les seves manifestacions. Abans, però, en el marc de la taula de coordinadores de ciutat de Barcelona, s’ha anunciat la creació d’una taula estable de coordinació entre les diferents coordinadores i federacions de Barcelona Ciutat.
Els màxims responsables de cultura popular de l’Ajuntament i la Generalitat han posat de relleu la importància de la Mostra i el seu èxit de convocatòria. Un cop valorats els resultats de les enquestes de satisfacció que han realitzat els assistents, així com el resum de les conferències, debats i presentacions, faran una proposta de continuïtat consensuada amb el sector.
