El Pessebre Vivent de la Torre del Suro -impulsat pel taller Sant Camil, centre ocupacional de la Fundació de la Santa Creu, que dona atenció a persones amb discapacitat intel·lectual des del 1962- ha estat guardonat amb el VI Premi Antoni Carné a l’Activitat, pel seu foment de la inclusió i la solidaritat. Què significa per al Taller Sant Camil i per als actors del pessebre aquest reconeixement?
Aquest reconeixement té una gran càrrega simbòlica i ens fa molta il·lusió per molts motius, però en especial per ser un premi normalitzador, al qual pot optar qualsevol mena d’entitat o associació, no només del sector de la diversitat funcional. Aquest premi reconeix també l’esforç i la trajectòria, d’un repte cultural i social que dona visibilitat al col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual i fomenta els valors de la inclusió, la igualtat d’oportunitats i la solidaritat, des de la tradició i la cultura popular. Per tant, que el món cultural, per mitjà de l’ENS, reconegui la qualitat d’una activitat cultural com la nostra, fa valdre el treball i l’esforç de tanta i tanta gent que lluita per fer propostes de qualitat des de tots els àmbits de la societat.
Sou l’únic pessebre protagonitzat per actors i actrius amb discapacitat intel·lectual. No és això una anomalia? Encara hi ha tabús socials que frenen més iniciatives com la vostra?
Cert, encara hi ha prejudicis sobre el resultat o el “producte cultural” final que pot oferir el nostre col·lectiu, i amb això, el Pessebre Vivent trenca barreres i ofereix un acte cultural de qualitat. Sort que cada cop hi ha més iniciatives d’entitats o associacions del sector de les persones amb diversitat funcional que aposten per portar a terme projectes al més alt nivell de qualitat possible en molt àmbits culturals. Hem de ser valents en les propostes i implicar al màxim les administracions per poder fer projectes de primer nivell, les persones amb discapacitat intel·lectual són ciutadans de ple dret i han de poder participar i oferir a la societat tot allò de què són capaços.
Ho teniu tot a punt per a la representació del dia 20 de desembre a les 18 h, a la Torre del Suro del Guinardó? Com viuen aquest moment els actors i actrius? Què significa per a ells, en el pla emocional, ser els protagonistes d’aquest pessebre?
Tothom: actors, actrius, personal del centre i voluntaris estem amb nervis, somriures i sobretot els actors amb moltes, moltes ganes de sortir a oferir tot el que han preparat i assajat i així donar el tret de sortida a les festes de Nadal. El Pessebre Vivent és un moment màgic i de reconeixement per a les persones amb discapacitat intel·lectual, ells es converteixen en agents actius, són ells el que ofereixen a la societat el que saben fer, i la ciutadania gaudeix d’un acte de cultura popular de primer nivell.
Com ens agrada dir, tenim un lema: El Pessebre Vivent és el regal de Nadal a la ciutat de Barcelona.
Aquesta temporada celebrarà 30 edicions i mai, tampoc en els anys de la Covid, s’ha deixat de fer. Aquí hi ha també el valor de la tenacitat i l’esforç malgrat les adversitats. Quin missatge voleu transmetre als més de 1.500 espectadors que teniu cada any?
Volem sensibilitzar a la ciutadania i crear opinió sobre la situació i possibilitats de la població amb diversitats funcionals en la nostra societat, i alhora induir a la participació de la població en general en propostes lúdiques i culturals a la ciutat dins el calendari de celebracions nadalenques. Cal destacar que sense l’esforç i la il·lusió del personal del centre en aspectes d’organització, de muntatge, de vestuari, d’attrezzo i de l’atenció a l’usuari que es fa per poder realitzar el Pessebre, aquest no seria una realitat. I ja en sumem 30.
Per què vau triar la cultura popular com a eina clau d’integració de les persones que treballen al centre ocupacional?
Ara no sabria dir-vos si nosaltres vam triar treballar la cultura popular o va ser ella, la cultura popular, qui ens va triar o se’ns ha ofert sempre com un àmbit integrador dins de la nostra societat. Potser ha estat un procés de forma natural i de costums, el calendari de celebracions populars el tenim integrat dins del dia a dia del centre ocupacional, i reivindiquem el reconeixement de la cultura popular com una eina terapèutica i d’inclusió social molt potent, de les que més, i que a nosaltres ens dona molt bons resultats terapèutics i d’inclusió a la societat.
Creieu que des de la cultura popular encara cal treballar més per aconseguir la plena igualtat de les persones, al marge de les seves capacitats intel·lectuals o físiques? És a dir, no és un món blindat de discriminacions.
A tots els àmbits de la nostra societat s’ha de seguir treballant vers els drets de les persones amb diversitat funcional, ja sigui per assolir més drets i més inclusió o per no perdre els drets fins ara reconeguts. Des del meu punt de vista, la cultura popular és un dels àmbits més inclusius de la societat i això ho porten les entitats de cultura popular dins del seu ADN, la gran majoria són inclusives de forma natural, sense fer res en especial, i això no ho poden dir gaires àmbits de la societat.
Teniu més projectes en marxa o pensats en els quals la cultura popular jugui un paper?
La cultura popular, el calendari festiu i de celebracions els tenim integrats en el dia a dia del centre i aprofitem el gran potencial de la cultura popular per treballar aspectes terapèutics i d’inclusió social per mitjà d’altres activitats culturals obertes a la ciutadania, com el Corpus, amb l’elaboració de catifes florals i de l’Ou com balla (aquest any com “bufa” per la sequera), la Llegenda de sant Jordi realitzada en ombres xineses, entre d’altres.
