La membre de l’executiva de la Plataforma per la Llengua, Rosa de les Neus Marco, ha estat escollida aquesta setmana nova vicepresidenta de l’European Language Equality Network (ELEN), la xarxa europea que aplega les entitats que treballen per promoure i protegir les llengües regionals o minoritzades.
Rosa de les Neus Marco Palau és professora-investigadora de la Universitat de Frankfurt i de la UPF, domina set idiomes, té un màster en Estudis Transnacionals i ha fet diverses conferències arreu d’Europa sobre multilingüisme. La seva presència a la junta d’ELEN servirà per a impulsar la presència de la llengua catalana en organitzacions internacionals. La filòloga i comunicòloga ha explicat que des d’aquesta posició “podrem accedir a més espais de decisió a nivell europeu a partir dels quals internacionalitzar la situació del català i treballar per aconseguir una millora de l’estatus de la nostra llengua”.
Durant l’assemblea d’ELEN, que s’ha fet aquest dissabte 5 de novembre al Camp Nou, també s’ha escollit com a president de l’associació el valencià Ferran Suay i la resta de vicepresidents: Tangi Louarn, Paul Bilbao-Sarria i Marcos Maceira.
La trobada ha servit per fixar l’estratègia comuna per als pròxims dos anys per defensar i promocionar les llengües europees no oficials. Les entitats que formen part d’ELEN han explicat que la majoria dels estats membres europeus discriminen els parlants de les seves llengües no oficials. Per això, reclamen que els governs dels 28 compleixin la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) mentre no facin oficials aquestes llengües regionals.
Entre les conclusions que s’han aprovat, destaquen la petició a la UE que nomeni un comissari sobre llengües i que incorpori la CELRoM, conveni internacional aprovat pel Consell d’Europa (CE) el 25 de juny de 1992 i que va ser ratificat el 2001 per l’Estat espanyol, al seu ordenament jurídic per poder sancionar els seus incompliments. L’organització utilitzarà el Protocol per a la garantia dels drets lingüístics per generar influència davant dels estats i començarà a treballar per crear un observatori de les llengües que recopili les seves situacions sociolingüístiques.
