Festes majors on només participa la gent del municipi “de tota la vida” però que deixa fora la població nouvinguda, colles castelleres que veuen com les dones deixen de venir a les activitats quan tenen criatures o un cicle de xerrades feministes pel 8M el missatge del qual cau en l’oblit l’endemà de la diada. La cultura popular és ser una eina ideal per fomentar la interculturalitat, la cohesió social o la igualtat de gènere, però no sempre és realment així ni acaba sent transformadora. Com promoure una cultura popular més inclusiva, participativa i connectada amb els reptes socials actuals? No hi ha receptes màgiques, però sí que podem trobar arreu del territori moltes iniciatives inspiradores.
Sota aquesta convicció, la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural va celebrar dijous passat a Barcelona la primera Jornada de Bones Pràctiques en Cultura Popular. La cita va reunir diverses experiències, impulsades per entitats, col·lectius i administració, que fomenten els drets culturals, l’accessibilitat i la cohesió comunitària, per tal que puguin servir d’inspiració i ser replicades en altres àmbits i contextos.
Accessibilitat i interculturalitat
La primera taula de la jornada, sota el títol ‘Experiències marc’, va arrencar amb el projecte “Cultura popular per a tothom: cap a una accessibilitat universal”, impulsat per l’Ajuntament de Mataró. Alba Galán, tècnica de Cultura popular, va explicar com des del consistori han treballat per fer unes Santes inclusives, amb l’objectiu que tota la població, també les persones amb trastorns com autisme o TD AH i aquelles amb mobilitat reduïda, poguessin gaudir de la festa major. Per fer-ho, han impulsat diverses mesures: cercaviles amb trams tranquils i punts d’evacuació immediata, una carpa per facilitar el retorna a la normalitat o la presència d’una informadora per explicar al públic el desenvolupament de l’acte, o els canvis en el llançament de la pirotècnia en els correfocs.
A continuació, l’associació Diàlegs de Dona, que treballa per l’acollida de dones migrades del barri al Raval de Barcelona, van compartir la metodologia del projecte ‘Festes que ens uneixen’. “Sense ser una recepta màgica, a nosaltres ens serveix per afavorir la participació comunitària” i així generar un sentiment de pertinença al barri, van explicar Fàtima Ahmed i Irene Garcia Blassi, presidenta i coordinadora de projectes de l’entitat, respectivament. Una metodologia que implica conèixer –la llengua, el lloc, els codis culturals–, participar –de forma activa i al costat de qui ja hi participa– i finament contribuir, és a dir, reconèixer que els coneixements i tradicions que aporten les dones migrades contribueixen a enriquir la vida cultural de la ciutat. Per les ponents, no n’hi ha prou a programar activitats per a les persones d’origen divers sinó que “cal incorporar-les en els equips directius de les entitats, que facin transformar la metodologia i les activitats, i això no tothom té ganes de fer-ho”.
Cultura popular, accessiblitat i drets culturals
En el segon bloc es van presentar tres iniciatives que han avançat cap a una cultura popular més accessible, diversa i oberta a tothom. Els Castellers de Sants ho han aconseguit modificant el calendari i els horaris dels assajos i de les actuacions per facilitar la conciliació familiar. El canvi els ha permès ampliar la participació dels infants i les seves famílies, “tenim cinquanta nens i nenes que participen assíduament”, va afirmar Assumpta Sogas, expresidenta de la colla.
L’Esbart Sant Cugat ha fet una revisió feminista i inclusiva de la dansa tradicional en la seva escola de dansa, Andança. Això ha implicat mesures com la revisió i actualització de les cançons populars; l’eliminació el rol de gènere tradicional de parella (“Ja no diem, quan ensenyem la dansa, el noi o la noia, sinó que les substituïm per denominacions neutres com dins/fora o A i B”), o el foment de models molts inclusius en les noves coreografies. També han optat per canviar la vestimenta tradicional per un vestuari neutre, i donen l’oportunitat als infants a escollir si volen ballar o no amb faldilla. “Tots són cossos que ballen, sense gènere, per gaudir de la dansa d’arrel”, van explicar Roger Cosidó, director d’Andança, i Andreu Tarrés, productor.
Va tancar la taula el projecte de la gegantona Nona de Tàrrega, una figura accessible pensada perquè pogués ser portada qualsevol infant i jove, independentment de les seves capacitats físiques o sensorials. La imatge va ser creada per alumnes de L’Escola Alba i alumnes del Grau Superior en Escultura Aplicada a l’Espectacle de l’Escola Ondara. La gegantona, presentada el maig de 2025, es desplaça amb rodes, hi pot accedir una cadira de rodes i té una estructura oberta perquè les persones autistes, que sovint es neguitegen quan estan en llocs tancats, se sentin còmodes.
Cultura popular, educació i cohesió comunitària
La cultura popular com a eina educativa i de cohesió comunitària va centrar el tercer bloc, que va presentar els projectes “Una Festa per a Tothom” de Guissona, la Nit de les Religions d’Audir i “Fer de Músic”, del Museu de la Mediterrània.
A Guissona, on més de la meitat de la població és migrada, van detectar que per festa major la majoria de la població marxava i “la festa només era pels guissonencs de tota la vida”. Per revertir aquesta situació, van aliar-se amb la Taula de Cohesió, un organ on estan representades les comunitats i entitats culturals del poble, i van impulsar “Una Festa per a Tothom“, una jornada de trobada i de convivència entre persones vingudes d’arreu. Se celebra el dissabte de festa major a la Plaça Major, i inclou amb activitats com un torneig de futbol intercultural, una mostra gastronòmica o actuacions musicals de diverses nacionalitats. Per Claustre Oliveres, tècnica de Cultura, l’èxit de la iniciativa està en el fet que “no és una festa construida des de l’Ajuntament, sinó entre tots i totes les persones i des d’aquest sentiment de pertinença”.
A l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós, AUDIR, treballen la interculturalitat a través d’activitats com La Nit de les Religions, una jornada inspirada en la Nit de les Religions de Berlín o la Nit dels Museus què més d’una vintena d’entitats i comunitats religioses i espirituals obren les portes dels seus centres i organitzen tallers, meditacions, xerrades i actuacions per mostrar i compartir les seves creences i cultures, a través de, etc. Pel codirector d’Audir, Sergio Arévalo, la iniciativa que “persegueix sobretot fomentar els vincles, cosa molt complicada, perquè fomentar el foc i odi és més fàcil”, basant-se en el coneixement i reconeixement de l’altre.
L’últim dels projectes va ser “Fer de Músic”, del Museu de la Mediterrània (Torroella de Montgrí), que busca recollir la memòria oral de personatges històrics vinculats a cobles i orquestres, a partir d’entrevistes que després es publiquen al web. La iniciativa, que ja ha recollit més de setanta entrevistes, va començar l’any 2010 amb personatges només de Torrella i ara s’ha expandit a tot Catalunya. Gerard Cruset, director del Museu, va que explicar que “es tracta d’un projecte de recerca, i la recerca que segurament està a l’origen de moltes de les pràctiques i propostes que s’han presentat”.
La cloenda va anar a càrrec de l’antropòloga Mar Beneit, que va insistir en la idea de la transversalitat a l’hora d’el·laborar els projectes: “Una bona pràctica és aquella que no només vol erradicar un sol eix d’opressió” sinó que incorpora la perspectiva de gènere, la mirada antiracista, la sostenibilitat, etc. de forma transversal. “Cal passar de projectes temàtics o ‘bolets’ (pintar de passos zebra el Dia de l’Orgull, un sopar de cultures la Setmana d’Interculturalitat), perquè això donarà molts likes però no és transformador, l’endemà la cultura mainstream tornarà a ser normativa, homòfoba, capitalista, etc”.
Els participants van coincidir en la importància de construir noves narratives per fer front a l’augment dels discursos d’odi i de por atiats per l’extrema dreta, i que calen especialment entre els joves i a les mateixes associacions. Beneit va reconèixer que “el gran l’error ha estat parlar des de la moralitat i no dels temes pràctics”. Per Fàtima Ahmed, és fonamental comunicar arribant a les emocions i “explicar la cultura popular i el que fem des de l’orgull de ser una societat catalana diversa i inclusiva”.
