Que la cultura és benestar i és salut fa uns anys que ha deixat de ser un lema, una frase feta o una intuïció i s’ha convertit en una evidència. Visitar una exposició, participar en un cor, fer un taller de teatre o escoltar relats passejant per la natura ajuda a reduir l’estrès, millorar la de la salut mental fins al suport en malalties cròniques. Així ho van defensar ahir dimecres la doctora Carmen Cabezas –vicepresidenta de la Comissió d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa i Sostenibilitat del Sistema Sanitari– i Guillem d’Efak -Cap d’Acció Comunitària, Programes Públics i Comunicació al MNAC–, en la taula rodona ‘Cultura i salut, una aliança transformadora. Els ponents, van reclamar un reconeixement del paper central de la cultura en la salut i importància d’incorporar les arts a les polítiques públiques.
Carmen Cabezas va obrir la conversa recordant que “el concepte de salut abraça molt més que la sanitat”. En la salut influeix el fet de tenir a prop un mercat de proximitat, una ocupació, un habitatge, una xarxa de relacions socials o també “poder anar al teatre o que algú ens expliqui un conte que ens ajudi a processar les nostres pors. La salut es construeix en l’entorn on vivim, on ens cuidem i en comunitat”.
Fruit d’aquesta concepció sorgeix la figura de prescriptor social o cultural, que s’ha anat introduint dins l’atenció primària des de l’any 2014. “Quan una persona ve a una consulta li podem receptar un fàrmac, però també, després d’escoltar-la, li podem recomanar un club de lectura, una activitat musical o un museu. Això és una prescripció social”. Des del Departament de Salut (mitjançant el Pla Interdepartamental i Intersectorial de Salut Pública, el PINSAP), s’ha desenvolupat mapes de recursos comunitaris que han permès als professionals derivar pacients cap a aquestes activitats. Cabezas, exsecretària de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat, va destacar que l’any passat 28.000 persones van rebre una prescripció social. I el 60% de les persones avaluades van millorar el seu benestar emocional.
Guillem d’Efak, impulsor dels Arts in Health a Catalunya, va recordar l’inici d’aquesta estratègia que fa servir els museus com a espais de millora del benestar emocional. Va ser el 2018 quan va proposar al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) un curs d’introducció a les arts en salut, inspirat en iniciatives que s’estaven fent en altres països europeus, especialment en el Regne Unit, com el programa ‘Meet me at the MOMA’, a Londres, que unia Alzeihmer i museus. Aquell curs que generar molt d’interès i va ser el “punt fundacional” d’aquest moviment: “A partir d’allà va haver-hi una explosió del tema, es va iniciar la taula de museus i salut per tirar endavant molts projectes pilots, es va començar a mirar estudis, vaig muntar una fundació internacional, etc.”.
Efak insisteix a diferenciar entre “Arts i salut” i “Arts en salut”. El primer pot ser una obra de teatre feta per malalts, un piano davant d’un hospital, però no cerca un objectiu terapèutic directe. En canvi, “quan treballem plegats des de les arts i la salut i sistematitzem les intervencions, fem ‘arts en salut’”. I això es tradueix en cinc criteris. El primer, tenir un objectiu clarament definit, i saber on ens situem, si en l’àmbit de la prevenció o de la malaltia. El segon, que la l’activitat ha d’estar cocreada per professionals de l’àmbit de l’art i de la salut junts, per sumar experteses professionals. Tercer, la participació dels destinataris de la intervenció. I finalment, l’avaluació i la publicació i difusió des continguts.
A l’hora de definir aquestes activitats, Cabezas va remarcar que cal posar molta cura per evitar augmentar les desigualtats socials i procurar l’accessibilitat, per garantir que arribin a tot el territori a tothom. “A menys de 18 kilòmetres (entre el Prat i Sant Cugat) hi ha vuit anys de diferència en l’esperança de vida”, va recordar.
En la recta final de la taula, Efak va explicar el projecte Healing Arts Barcelona, la primera activació social del moviment global d’Arts i Salut a l’Estat espanyol (organitzat pel MNAC, Jameel Arts & Health Lab i l’Organització Mundial de la Salut i amb el suport del Departament de Cultura i Salut) i que es va desplegar del 20 al 26 d’octubre de 2025. L’esdeveniment va reunir institucions, professionals, agents de múltiples àmbits i ponents internacionals, i va oferir 125 activitats, com un simposi internacional, conferències, concerts, arts escèniques, intervencions comunitàries, etc. “Va començar a Barcelona però va haver-hi una explosió a tota Catalunya, el 50% de les comarques s’hi van sumar”. El responsable del MNAC va anunciar que a principis de juliol es presentarà l’informe d’aquell esdeveniment i es reactivarà el programa.
Els ponents van coincidir en què, per poder avançar i consolidar aquest model, “cal sobretot estructuralitzar tota aquesta feina, i incorporar les arts realment a les polítiques públiques, perquè no només es quedin en projectes pilots”.
