A la seu social del Col·legi de Periodistes de Catalunya se celebrà l’acte d’entrega dels premis del Memorial Francesc Candel 2011. Aquesta és la quarta edició d’aquest guardó instituït en memòria de l’autor d’Els Altres Catalans, traspassat la tardor d’aviat farà cinc anys. S’han vingut distingint persones i institucions pel conjunt de la seva trajectòria i per haver destacat d’alguna manera en la línia del neguit social que caracteritzà l’obra i la trajectòria de Paco Candel. Així, en la primera edició foren premiats els periodistes Josep M. Huertas i Jaume Fabre, estudiosos de les barriades populars de Barcelona, per prosseguir el 2009 amb la Federació de Cors de Clavé, que actualitzà el llegat sociocultural de Josep Anselm Clavé, i l’Associació Rauxa, dedicada a la rehabilitació d’afectats per l’alcoholisme. El 2010 fou distingida la Coordinadora de Colles Sardanistes, per la integració social que genera la seva activitat i la Parròquia Mare de Deu del Port, que contribuí a la formació cultural de l’escriptor.
Els guardonats en l’edició del 2011 ho han estat en tres àmbits diferents: el cultural, atorgat al polifacètic cineasta Josep M. Forn -“La piel quemada” (1966) destaca especialment dins de la seva prou extensa filmografia, i el social, amb el que s’ha distingit el matrimoni Josep Fran i Lluïsa Celades, president i directora de la Fundació La Roda respectivament, per més de tres dècades d’acció cultural als barris de la immigració. A aquests dos àmbits s’ha sumat per primera vegada el de comunicació, atorgat a Fermí Marimón, membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, per més de mig segle d’actuació en totes les disciplines de la cinematografia, destaquen dins de la seva producció dues joies documentals realitzades en la seva joventut en col·laboració amb Jordi Bringué (adjunt a Rovira Beleta, director de “Los Tarantos”) sobre costums i tradicions del barri de les Cases Barates de Can Tunis, precisament quan Candel escrivia “Donde la ciudad cambia de nombre”.
El guardó del Memorial Francesc Candel consisteix en una reproducció de l’escultura “L’home que llegeix” de Ferran Soriano i una litografia de Joan Pere Viladecans, ambdós membres del patronat de la Fundació Candel. L’acte també va servir per fer un reconeixement a la col·laboració de Neus Castellano, la primera directora de la biblioteca Francesc Candel.
Després de la lectura de l’acta, a càrrec de la secretària del Patronat, Joana Gardés, i de l’entrega de distincions, tots el guardonats feren expressió del seu agraïment en rebre la els seus premis respectius de mans de Jordi Pujol, expresident de la Generalitat i membre del patronat de la Fundació, Enric Rigola, secretari del Col·legi de Periodistes, i Pere Baltà, president de la Fundació Candel, qui, després de una breu exposició de l’activitat de la Fundació que prepara la celebració del mig segle de la publicació d’Els Altres Catalans, va fer una detallada descripció els mèrits que distingien el guardonats.
Després que Enric Frigola agraís la celebració del memorial per quarta vegada a la seu del Col·legi de Periodistes, en base a la condició de periodista honorífic amb la que en vida va ser distingit Francesc Candel, el Molt Honorable Jordi Pujol desenvolupà una distesa xerrada a partir de l’honor d’haver gaudit de l’amistat de Candel i de les consideracions que es podien extreure de la seva extensa obra, que havia descobert llegint l’article “Los otros catalanes” publicat a la revista La Jirafa. “El Candel –va dir-, potser no escrivia amb la perfecció d’altra gent, però feia estudis savis. Ens llençava a tots missatges punyents, posant el dit a la nafra de situacions d’injustícia social que s’havien de solucionar. Potser dolia, però els missatges, perquè siguin útils, han de ferir”.
“El que va significar Candel –prosseguí Jordi Pujol- ens ha ajudat creant consciència social, ha contribuït a fer entendre que tard o d’hora els immigrants seran assumits per la societat i això s’ha de produir de la millor manera, sense esquerdes ni confrontacions. No hi ha cap país d’Europa que hagi rebut tanta immigració i en tan poc temps com nosaltres, tampoc n’hi ha cap altre que tingui menys poder polític per desenvolupar programes d’integració… És necessari integrar per convicció, mai per coacció. La meva obsessió, quan era president de la Generalitat, era fer les coses de manera que no es produïssin trencaments interns i que hi hagués la màxima barreja”.
Avançant sempre a l’encontre del pensament de Francesc Candel, amb una exposició d’una força col·loquial que absorbí el públic que, entre el somriure i la reflexió, omplia la sala del Col·legi de Periodistes, Jordi Pujol llençà un missatge final: “Per tenir aquest país capaç d’enamorar la gent, necessitem poder disposar dels elements polítics, administratius, econòmics i de finançament, que ho possibilitin. Per a nosaltres mantenir l’estat de benestar no és només un objectiu polític o social, és, també, un objectiu nacional”.
