Aquest dimarts ha mort als 95 anys Enric Cirici, nascut a Barcelona el 1931. Enginyer químic, empresari, escriptor, ha estat una activista de la cultura i la llengua i figura clau del catalanisme. Va impulsar algunes de les iniciatives més decisives de la reconstrucció cultural catalana després de la dictadura, com l’Acadèmia de la Llengua Catalana; el segell discogràfic Edigsa, altaveu de la Nova Cançó–; l’Avui, el primer diari en català, i també aquest mateix mitjà digital del Tornaveu.
Cirici va trobar la seva vocació antifranquista i catalanista ben aviat, gràcies a la seva mare, que li va “educar en la consciència de la Catalunya oprimida”, i per l’impacte que li van causar fets com la vaga dels tramvies del 1951 o l’afusellament del marit de la portera de l’edifici on vivia amb la família, segons explicava a Pere Baltà a L’altra resistència (2005).
Va participar en campanyes antifranquistes com els ‘Fets del Palau’ o ‘Volem bisbes catalans’, i va impulsar iniciatives tan emblemàtiques com la recuperació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana, vinculada als religiosos jesuïtes; la llibreria Ona i Edigsa, el segell discogràfic que va publicar la gran majoria de treballs de la Nova Cançó.
Convençut que la cultura era una eina de resistència i de mobilització col·lectiva, va entendre la importància d’una premsa en català. Al costat de Josep Espar Ticó, Ramon Fuster Rabés, Josep Maria Puig i Salellas i altres personalitats, va impulsar l’Avui, el primer diari en llengua catalana des de la guerra civil, que sortiria el dia de Sant Jordi del 1976. Ell mateix va participar en reunions clandestines arreu de Catalunya per aconseguir els més de 30.000 socis (els comptepartícips) que van aportar diners per fer realitat el projecte.
L’aparició del diari va agafar a Cirici com a president en funcions de l’empresa editora, Premsa Catalana. Poc després, amb la mort del president de la societat, va assumir el pes de la gestió de l’empresa i es va convertir en una de les cares visibles de la propietat i del consell d’administració durant els primers anys de vida del diari.
No va ser l’únic projecte editorial que va impulsar. L’any 2009, juntament amb Pere Baltà, Joan Maluquer i Èric Jòver, van crear el diari digital Tornaveu, editat per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català (llavors Ens de Comunicació Associativa), amb la vocació de comunicar a tota la societat les activitats i les reflexions que es feien des del món de l’associacionisme cultural català. I tres anys més tard van impulsar el Canemàs: Revista de Pensament Associatiu, per aprofundir en el fenomen associatiu, del qual Cirici va formar part del consell de redacció fins a la seva mort.
A més, Cirici va formar part del comitè executiu de l’Eurocongrés 2000, que pretenia aprofundir les relacions occità-catalanes i enfortir la unitat europea. I va ser soci i membre de la junta l’Ateneu Barcelonès (2014-2021), on va fundar la tertúlia Cruïlla de debat, que durant anys ha convidat personalitats de tots els camps i de la qual s’acomiadava l’any passat.
Algunes de les seves experiències les va recollir per escrit, en obres com La generació dels Fets del Palau (2001), Cançons per a un temps de silenci. El fenomen social de la Nova Cançó (2002) i Els nens que van viure la guerra: Vallirana 1936-1939 (Rúbrica Editorial, 2010).
La vetlla tindrà lloc avui 29 d’octubre (de 8 a 16.15h) al Tanatori de les Corts de Barcelona avui, i la cerimònia se celebrarà a les 16.15 hores.
