El Patronat de La Catequística de Figueres ha rebut el premi BBVA a l’Entitat de l’Associacionisme Cultural. Com heu rebut el guardó?
En primer lloc, ha estat totalment inesperat i, per altra banda, ens ha fet moltíssima il·lusió que el nostre projecte cultural associatiu tingui el reconeixement de la resta del país. Aquestes són les espurnes que ens fan seguir el dia a dia i fa que ens adonem que el que estem fent val la pena.
El jurat ha destacat, sobretot, la vostra capacitat de dinamització cultural de l’entorn, i la voluntat de fer arribar la cultura a la població més vulnerable. La cultura és encara un privilegi i no un dret?
Per una part de la societat potser és un dret i l’assumim d’aquesta manera, però malauradament per als més vulnerables és més un privilegi que un dret, potser perquè la mateixa societat encara no accepta la seva capacitat per entendre i gaudir de la cultura. Per excés de paternalisme o per rebuig, o per remarcar la diferència. Nosaltres treballem per fer més estreta aquesta línia. Treballem amb associacions que ajuden les persones en risc d’exclusió social perquè puguin accedir a la cultura gratuïtament o a preus molt reduïts.
Oferiu cicles de teatre, cinema infantil i clàssic, òpera, putxinel·lis i música… què inspira les vostres tries?
El primer que ha de tenir en compte tot programador és el públic a qui va dirigida la proposta. A nosaltres, els espectacles familiars, per exemple, ens funcionen molt bé i també els que van dirigits a la gent més gran. I tot això, tenint en compte que la programació ha de ser gairebé tota en català sinó completament. En el nostre cas, tenim una programació tan variada que mirem d’arribar a un espectre força gran d’edats.
A més, la vostra acció és transversal a la societat de Figueres i de tota la comarca. Com funciona l’hotel d’entitats, que acull una bona varietat d’associacions de diversos àmbits socials i culturals, i què aporta al projecte?
Aporta diversitat i transversalitat. Moltes d’aquestes entitats que són a l’hotel, abans havien estat seccions de la mateixa Cate, però per alguns problemes, ara fa uns 25 anys, es van constituir com a entitats. Gràcies a l’impuls que s’ha donat els últims 15 anys a l’entitat, han tornat i nosaltres els fem de paraigües. D’altres busquen un espai per a dur a terme les seves accions, un espai per treballar i desenvolupar-se. Si arriben a nosaltres amb una proposta seriosa i interessant mirem d’encabir-los sempre dins les nostres possibilitats. Alguns hi tenen despatx i d’altres fan ús dels altres espais.
La societat civil és peça clau de la cultura, però quin paper penseu que han de tenir les administracions en la salvaguarda d’aquesta cultura i, sobretot, en garantir l’accés a la cultura de tota la població?
Les administracions han de donar suport tant econòmicament com institucionalment al paper que fan aquestes entitats, que en el 99% dels casos estan dirigides per voluntaris que s’hi trenquen el cap sense cap mena d’afany de lucre per fer arribar la cultura al màxim de gent possible.
El guardó arriba també després que heu celebrat el centenari de l’entitat. L’any 1921 naixia impulsada per un grup de pares preocupats per l’educació i l’esbarjo dels seus fills. La preocupació és perfectament traslladable a avui, més encara amb la tecnologia. S’ha perdut l’essència de l’oci?
Bé, en aquests moments i després d’aquesta pandèmia, que si bé en un primer moment semblava que no ens afectaria tant, sí que ha afectat molt cruelment a moltes entitats. Creiem que ha fet que el públic adolescent i jove canviés els hàbits d’assistir a segons quins actes i que l’esperit associatiu o de fer coses per a la comunitat s’ha diluït molt.
La cultura popular està encara massa pensada per als adults?
La societat ha perdut l’hàbit de transmetre la tradició cultural i aleshores als públics dels actes culturals lamentablement no s’hi compta tanta població jove com desitjaríem i que fa uns anys existia. Abans omplíem els teatres i els actes culturals i ara costa molt més. Potser sí que cal fer-hi un parell de voltes.
Què demanaries a les administracions per garantir aquest accés a la cultura a tothom? Parlem només de diners, o també d’implicació?
Està comprovat que només amb diners no es fan les coses. Almenys les entitats culturals no les fem d’aquesta manera. Necessitem implicació de les institucions per donar el suport social, el reconeixement i, molt important, la difusió. També és crucial que les administracions públiques posin menys traves burocràtiques a l’hora d’organitzar actes.
Si penses en la Catequística a deu anys vista, com te la imagines?
Estem treballant per continuar consolidant el projecte. Una de les coses que volíem amb el centenari era planificar La Cate del futur. Tenim unes bases sòlides. Tenint en compte que la societat és molt canviant i que La Cate no es pot quedar enrere, ens haurem d’adaptar a les noves situacions i intentar ser innovadors, anar dinamitzant i creant nous públics. Perquè és molt diferent la Cate del 1921 a la del 2021.
Teniu el relleu generacional assegurat?
A la junta hi ha gent jove, però cada cop costa més que la gent s’hi impliqui.
L’Ens de l’Associacionisme Cultural Català desitja agrair la participació de totes les entitats i particulars en els V Premis Antoni Carné de l’Associacionisme Cultural Català. Així mateix, vol agrair la implicació activa de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i BBVA en l’organització d’aquest certament i en el foment de la cultura popular catalana. Finalment, desitja mostrar el seu agraïment a totes les institucions i empreses que col·laboren en la seva organització: Previsora General, Arç Cooperativa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Manresa.
