El català és la llengua vehicular en els ateneus: en les activitats, l’atenció al públic, la cartelleria o les xarxes socials. Tot i així, hi ha dos reptes a millorar: el bars i espais de restauració i la cartelleria dels actes aliens als equipaments. Són les principals conclusions de l’Estudi l’ús i la presència del català en els ateneus que els seus impulsors, Plataforma per la Llengua i la Federació dels Ateneus de Catalunya (FAC), han presentat aquest matí a Barcelona.
L’estudi s’ha concebut com un estudi pilot: s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de quinze ateneus de territori dels més de 223 de la Federació. Per tant, “els resultats no són representatius del conjunt dels ateneus”, sinó que la intenció era “posar en pràctica i avaluar la metodologia per, en una segona fase, estendre l’estudi a tots ateneus que s’hi vulguin sumar” i tenir una fotografia més completa de la situació lingüística dels ateneus de Catalunya, ha explicat Òscar Escudé, president de Plataforma per la Llengua. “L’objectiu és identificar els reptes, detectar aspectes a millorar i convertir aquesta diagnosi en mesures concretes i eines per als ateneus” per avançar en el seu compromís amb el català, ha afegit Pep Morella, president de la FAC.
Principals conclusions
L’estudi cerfitica que els ateneus observats promouen la presència del català en els diferents àmbits. El 92,8% de les activitats realitzades als ateneus s’han fet majoritàriament en català, una dada que demostra, segons els impulsors de l’estudi, “l’elevat compromís dels ateneus per establir el català com a llengua d’ús habitual”. L’estudi destaca la diferència per tipologia d’actes: mentre que en els espectacles i les activitats dinamitzades sempre es fa servir el català, en el cas de concerts o projeccions, l’ús del català és del 76%.
En tots els ateneus observats, en els espais de primera atenció es fa servir el català. En canvi, quan es tracta dels bars i espais de restauració (sovint de gestió externa) el percentatge es redueix al 82%: un 18,2% dels establiments fan servir el castellà.
Pel que fa al paisatge lingüístic (retolació, cartellera, premsa i revistes), l’estudi conclou que en línies generals “respecta molt favorablement la presència de la llengua catalana”, però també que “els ateneus són molt més responsables pel que fa als elements de caràcter propi que als elements aliens”. Així, més del 90% dels rètols i cartellera pròpia són en català, mentre el percentatge baixa al 81,6% en el cas dels cartells aliens (pràcticament dos de cada deu cartels aliens són en castellà) i al 83,7% en la premsa i revistes.
Finalment, pel que fa a la comunicació en línia, tots els ateneus observats tenen la pàgina web en català, mentre que un 98,4% de les publicacions analitzades a les xarxes socials s’han fet en català.
En la presentació, el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, ha destacat que “els resultats són àmpliament positius” i demostren que hi ha àmbits on el català té una base sòlida, i ha qualificat els ateneus de “casos d’èxit pel que fa a la llengua”. També ha encoratjat els ateneus a “crèixer i incorporar més gent, especialment a la població nouvinguda, a les seves dinàmiques”, i fer de “taca d’oli perquè aquesta vitalitat de la llengua arribi al conjunt de la societat”.
A més d’una diagnosi sociolingüística, l’estudi inclou un reconeixement dels ateneus participants que acredita el seu respectiu grau de compromís amb el català. Els resultats han acreditat set dels quinze ateneus com a ateneus compromesos amb la llengua catalana. Cinc s’acrediten com a ateneus lingüísticament responsables, dos com a ateneus en procés de treballar per la llengua i un queda sense possibilitat de rebre cap certificat perquè es troba en procés de remodelació de la seva seu.
