La Fundació Ferrer i Guàrdia ha commemorat l’afusellament de Ferrer i Guàrdia al peu del monument que li ret homenatge a la muntanya de Montjuïc. Aquest acte es celebra ininterrompudament des de 1990, any en què a petició de la regidora i mestra Marta Mata, l’Ajuntament de Barcelona va erigir aquest monument.
A l’acte hi ha assistit representants dels Ajuntaments d’Alella i de Barcelona, d’entitats progressistes, de mestres, vinculades a la pedagogia, juvenils, sindicats, entitats de la tradició humanista i lliurepensadora i Fundacions amigues com F. Josep Irla, F. Cipriano García, F. Salvador Seguí, F. Artur Martorell o la F. Marta Mata. S’han pogut comptar una vuitantena de representants d’institucions, d’entitats i persones a títol individual. A totes elles les agraïm la seva assistència i participació.
L’acte ha comptat amb les actuacions de la formació instrumental de La Colla de Xamfrà, entitat que treballa per la inclusió social i per garantir la participació artística i el dret a la cultura.
Amb l’acte es vol recordar que Francesc Ferrer i Guàrdia va morir afusellat als cinquanta anys, acusat, sense cap prova, d’haver instigat els esdeveniments de la Setmana Tràgica de juliol de 1909. Després d’un judici sense garanties a càrrec d’un tribunal militar, el 13 d’octubre de 1909 va ser afussellat a Montjuïc.
En realitat, el vertader motiu pel qual es va detenir, jutjar i executar a Francesc Ferrer i Guàrdia va ser la creació i posada en marxa de l’Escola Moderna, oberta a Barcelona, al carrer Bailèn, al número 56, el 1901.
Cada any, la rèplica instal·lada a Montjuïc del monument erigit a Brussel·les l’any 1911, amb la qual s’homenatja Ferrer i Guàrdia com a màrtir de la llibertat de pensament, aplega a persones que valoren la seva obra i la seva empremta en la societat d’avui.
Joan-Francesc Pont, president de la Fundació Ferrer i Guàrdia, ha destacat en la seva intervenció els moments viscuts entre Ferrer i el notari Ricard Permanyer, encarregat d’escriure el seu testament la nit prèvia al seu afusellament. D’aquest moment, Pont n’ha destacat “La capacitat de mirar-se als ulls entre adversaris, la capacitat de tractar de descobrir què hi ha de bo en l’altre, la capacitat de no fer el més fàcil que és mirar a un altre lloc, sinó mirar-se als ulls per tractar d’entendre’s, és un dels missatges universals que en Ferrer i en Permanyer ens lleguen d’aquella nit, preludi de la tragèdia del matí següent quan només sortit el sol, Ferrer va ser afusellat”.
El Comissionat de programes de memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes ha destacat la importància de la memòria per construir una societat i dels monuments com a espais de transmissió de memòria. Ha manifestat el seu compromís per esmenar el monument per tal que sigui més explícit sobre la figura i les circumstàncies de Ferrer i Guàrdia: “Ferrer no va morir, Ferrer va ser afusellat”.
La presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, Francina Martí, en la seva intervenció ha insistit en la vigència dels plantejaments de Ferrer: “Els Mestres han de treballar per la transformació de la societat, han d’ensenyar els infants a reconèixer les injustícies” i en la necessitat d’educar en el pensament crític i en destriar la informació. Així mateix ha fet esment a l’estrena de la línia que delimita l’educació de l’adoctrinament i com el pensament crític, és la principal eina per no caure en paranys.
Inici dels 30 anys de la Fundació Ferrer i Guàrdia
La directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Sílvia Luque, ha posat de manifest que la voluntat de la Fundació en aquests 30 anys de recorregut, sempre ha estat la de generar espais de trobada i de diàleg plurals, com el que representa l’Ofrena Floral, amb tots aquells que volen construir una societat més justa i més igualitària. És així com des de la fundació es prepararan actes que permetin més que mai generar espais de trobada i diàleg. “Volem trobar-nos amb la gent que ens ha acompanyat al llarg d’aquests anys i abraçar també altres persones al voltant de la construcció d’espais plurals de debat en drets fonamentals, llibertats civils, joventut i laïcitat, és a dir, les línies principals de la Fundació Ferreri Guàrdia”, ha exposat Luque.
