Ara, els grups parlamentaris catalans del Congrés ERC-Sobiranistes, Junts per Catalunya, el PDECat i la CUP, juntament amb EH Bildu i el BNG, han presentat l’esmena al Congrés, que diu que “l’Estat restituirà en els termes establerts per la present llei els béns immobles i drets de contingut patrimonial dels quals fossin titulars els ateneus, cooperatives i ens assimilats que els van ser confiscats en aplicació del decret del 13 de setembre del 1936, de la llei del 9 de febrer del 1939 de Responsabilitats Polítiques i la llei del 23 de setembre del 1939 sobre béns dels antics sindicats marxistes i anarquistes”.
L’esmena demana que l’Estat també restitueixi o compensi els ateneus els béns de caràcter històric-artístic inventariables dels que van ser privats, com són obres d’art -pintures i escultures- o els documents dels seus arxius. I afegeix que, si els béns o drets espoliats no poguessin ser retornats totalment o parcialment per no haver quedat prou identificats, l’Estat compensarà pecuniàriament el seu valor, degudament actualitzat.
L’origen d’aquesta esmena es troba en el manifest signat l’any 2014 a l’Ateneu Barcelonès per entitats culturals, cíviques, socials i comunitàries afectades pel règim franquista. I és que abans de l’espoli franquista, el moviment associatiu català va ser garant de l’ensenyament popular, del fet de protecció social i laboral, i del fet humanístic i lliurepensador. Aquell moviment associatiu, anterior fins i tot a la República, va articular a través dels ateneus i altres entitats un conjunt d’activitat política i social, de promoció de la cultura, la salut i l’esport, que el règim dictatorial va aniquilar seguint una estratègia de tancament, confiscació i depuració de les entitats, apoderant-se d’un patrimoni de gran valor cultural i econòmic.
El president de la Federació d’Ateneus de Catalunya, Pep Morella, considera que “la nova Llei de Memòria Democràtica té el deure de facilitar instruments perquè finalitzi el càstig col·lectiu que ha representat privar els ateneus de les seus i recursos” i afegeix que “reconciliar aquest país amb el seu passat és crear l’oportunitat de retrobar-se amb la seva rica vida ateneista i el que han significat aquestes associacions per al seu progrés econòmic i social”.
De fet, d’ençà de la Transició espanyola s’ha restituït el patrimoni confiscat a sindicats i a partits, però no als ateneus, malgrat que la resolució 60/147 de 16 de desembre de l’any 2005 de l’Assemblea General de les Nacions Unides -subscrita per l’Estat espanyol- assenyala que la restitució de béns i drets és una forma de reparar els danys per les víctimes de violacions dels drets humans, i especifica que les víctimes i supervivents tenen dret a interposar recursos per obtenir el rescabalament del seu patrimoni.
