Quan parlem de societats musicals pensem sobretot en el País Valencià i en les Terres de l’Ebre. Però el Prat del Llobregat, gràcies a l’arròs, també va tenir un paper fonamental en la gestació del fenomen bandístic a Catalunya. “Poca gent se’n recorda”, va explicar Pere Baltà, “però el Prat del Llobregat va ser zona de gran importància arrossaire. I per treballar als arrossaires va arribar molta gent procedent del Delta de l’Ebre i del País Valencià”. I ells van portar els seus instruments i la seva afició a les bandes.
Aquest record de la infància el va recuperar Baltà anys després. “Quan dirigia el Servei de Promoció Cultural de la Generalitat, em va cridar el conseller Max Cahner i em va demanar que pensés com fer ponts amb el País Valencià, ja que políticament no es podia fer. Jo li vaig contestar que no calia que ho pensés, ja ho sabia, ‘bandes de música’.
L’any 1981 es constituí la Federació Catalana de Societats Musicals, que comptà amb l’impuls del músic i arrossaire ampostí Joaquim Urquizú. I el 1985 El Prat va acollir la primera gran trobada de bandes de música, amb les set formacions de les Terres de l’Ebre amb concerts, una desfilada conjunta i una arrossada al pati de l’antic Artesà i set-centes persones. “Va ser un esclat i va ser quan es van plantar les llavors de les bandes de música. A partir de llavors, i amb l’impuls del Pla de dinamització cultural (1980-1985), les bandes es van multiplicar i es van arribar a comptabilitzar seixanta bandes”.
Josep Mut va fer també aquest viatge de València fins a Barcelona, quan va guanyar les oposicions l’Orquestra Simfònica del Liceu i després a la Banda Municipal de Barcelona, que dirigiria durant més de 25 anys. El compositor, també instrumentista, acadèmic, gestor i escriptor, va recordar que l’origen de les bandes es troba en les tropes napoleòniques, que tenien la funció d’expandir la Il·lustració. “Eren bandes tan impressionants que quan desfilaven es guanyaven la voluntat de tothom. Fins al punt que el general napoleònic Lafayette afirmava que havia guanyat més batalles amb les desfilades que amb baionetes”, va relatar Josep Mut.
El compositor valencià va explicar com aquelles bandes, especialment les amateurs, agafen el rol que ja feien les formacions centreeuropees, i “comencen a transcriure i a donar a conèixer, tocant a l’aire lliure, les grans simfonies i obres del món clàssic”.
Els reptes de les societats musicals
Mut va oferir una radiografia del panorama actual i va assenyalar el principal repte que han d’afrontar les bandes avui: el de la baixa assistència als assajos. I va apuntar algunes recomanacions per solucionar-ho: insistir –tant a alumnes com als pares– en la sortida professional dels estudis de música; fer “assajos engrescadors, dinàmics, de qualitat, didàctics” i amb un repertori atractiu (amb música de cinema, sarsueles, àries d’òpera, etc.), i que “tot el que facin les bandes es publiciti”.
Els dos ponents van ressaltar els lligams entre les societats musicals i les corals, que han estat la base del teixit associatiu català. Baltà va recordar que Anselm Clavé va iniciar-se en la música emmirallat per la Banda de la Caserna de les Drassanes de Barcelona, propera al seu domicili, un episodi que Josep Mut ha reflectit en l’òpera que ha compost sobre la vida de Clavé en ocasió del seu bicentenari, el 2024. “Després Clavé descobreix que la política no portarà la revolució per la cultura que volia fer i decideix crear societats musicals a les tabernes i bars” va destacar Pere Baltà. “I a partir d’allà neix l’estructura més important d’Europa, 428 ateneus a Catalunya i més de 800 teatres, fets per les mans del poble”.
