Els anys vuitanta i noranta van ser dècades d’or per a la historiografia local i comarcal. Hauria estat possible aquesta efervescència sense l’organització, des de 1950, de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos? És una de les preguntes que es planteja l’historiador Xavier Ferré Trill a Filosofia de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos (1967-1971), publicat per Onada Edicions. L’assaig explica documentalment l’organització de les edicions celebrades aquest lustre a Igualada, Sabadell, Reus, Balaguer i Mataró. Si bé no defuig el contingut de les ponències i les comunicacions, l’objectiu prinicipal del llibre és indagar amb quins objectiu es van impulsar.
En aquest sentit, la reivindicació de la intercomarcalitat pretén dissimular el caràcter catalanista que tenen les jornades (que, de manera explícita, no hauria estat permès pel franquisme), superar la divisió provincial de matriu espanyola, i finalment promoure la creació de nuclis de recerca autònoms i independents de la metròpoli barcelonina. “Les assemblees—escriu l’autor—recullen la confluència entre historicitat i voluntat d’estudiar la societat nacional prenen com a primer cercle concèntric la realitat local i comarcal”. Comença a germinar la idea, encara no plenament acceptada a les universitats, que la historiografia local és la base de la historiografia nacional.
Les Assemblees tenen una importància cabdal per configurar una nova intel·lectualitat catalana, connectada però no dependent dels historiadors professionals. Els estudiosos locals hi troben un espai per compartir els seus treballs, i en conseqüència, superar el complex d’inferioritat que podien sentir en dialogar amb treballs d’acadèmics. Intel·lectuals de renom – Josep Iglésies, Joan Mercader, Agustí Duran i Sanpere, Ignasi-Maria Colomer, Eufemià Fort i Cogul, Joan Ainaud de Lasarte, entre altres- participen de les AIE com a acte de compromís cívic, no des de la lògica curricular que inundarà la majoria dels congressos i simposis a partir dels anys vuitanta. Ferré Trill és categòric en concloure que les Assembles Intercomarcals aconsegueixen crear “un bloc intel·lectual no classista entre un sector de l’acadèmia i l’historiador autodidacte, entès com a quadre”.
Aquesta obra dóna continuïtat a Orígens de les Assembles Intercomarcals d’Estudiosos: un moviment comarcalista (1950-1966), publicat el 2023 pel mateix autor.
