El president de l’Ens de Comunicació Associativa, Antoni Carné, ha demanat aquest dimarts als diferents grups parlamentaris catalans, en el marc d’una compareixença davant de la Comissió de Cultura al Parlament de Catalunya, iniciar “un procés de debat i treball orientat a simplificar” les diferents legislacions existents i futures que afecten les activitats del moviment associatiu i que “les condicionen cada cop més”. En aquest sentit, Carné ha advertit que és “urgent” afrontar aquesta qüestió “si no volem assistir a la pèrdua gradual de la rica i diversa manifestació cultural catalana”.
Carné ha fet referència durant la seva compareixença a un conjunt de lleis i normes que “inicialment no han estat pensades per temes relacionats amb la cultura popular” però que, malgrat tot, acaben ocasionant-li “un gran i dramàtic impacte”. Aquesta situació, ha subratllat el president de l’Ens, es produeix a causa de “les mancances en els plantejaments de les normatives i la falta d’implicació de les associacions, que no han estat convidades a la reflexió i l’anàlisi d’aquestes lleis”.
Carné s’ha aturat a comentar especialment la Llei 11/2009 d’Espectacles i Activitats Recreatives, de la qual ha dit que “és d’impossible aplicació”, si més no per a les entitats de l’Ens. “Tot i que respectem el to positiu i favorable de la intencionalitat de la Llei, garantir la convivència i la seguretat dels espectacles, hem d’assenyalar que la seva utilitat es complica en qüestions com la comunicació prèvia -un tràmit administratiu en el qual cada ajuntament hi pot dir la seva; la càrrega d’assegurances en la responsabilitat civil, el règim de sancions i la responsabilitat solidaria”.
A més a més, el president de l’Ens ha afirmat que ni tan sols els tècnics dels ajuntaments encerten a interpretar la norma de la mateixa manera i, en aquest sentit, ha manifestat que “estem generant la situació idònia per esborrar del nostre escenari popular qualsevol manifestació festiva i cultural”. Tot i que ha valorat positivament “que s’hagi iniciat una línia de treball per assolir modificacions legislatives puntuals”, Carné ha dit que no queda clar “la manera de modificar un reglament sense tocar el cos de la Llei o comprometre qui té la responsabilitat”. Així doncs, ha assegurat que tot el que pot afectar les entitats representades per l’Ens hauria de ser “normalitzat per una única llei”, amb la qual es podria “simplificar la normativa legislativa” procurant “la participació del col•lectiu afectat, perquè pugui intervenir i incorporar aspectes específics”.
Carné ha fet una altra advertència als parlamentaris, en aquest cas en referència al Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECAT), “un projecte molt ambiciós i correcte, però que en el cas dels ateneus i les societats corals Claverianes actua com a amenaça si un ajuntament l’aplica amb rigor”. Així doncs, ha alertat que “es pot arribar a una situació de confiscació encoberta, cosa que posa en risc la supervivència de l’entitat propietària”. El president de l’Ens, que ha dit que el pla es va fer “a esquenes de la societat civil” , ha afegit que ara s’ha aturat per raons econòmiques i ha recomanat que es “corregeixi l’errada”.
Carné també s’ha referit a les declaracions d’utilitat pública, un altre dels aspectes que preocupa l’Ens. Sobre aquesta qüestió ha remarcat que “la competència està transferida i la Generalitat instrueix les sol·licituds i les resol”. No obstant això, “en la pràctica cal un informe favorable i determinant del Ministeri d’Hisenda, fet que deixa la concessió a mans de l’administració de l’Estat”, ha subratllat. Aquesta situació es diferencia dels casos d’Euskadi i Navarra perquè tenen una hisenda pròpia i, per tant, “no tenen aquest problema”. En opinió de Carné, “el més greu és que el Ministeri no té criteris clars, ni estables, ni homogenis, i contínuament es generen enfrontaments per dictàmens denegatoris que són il·lògics i incoherents”.
Pel que fa a la Llei de Mecenatge Carné ha assegurat que “no s’entén” que actualment, “immersos en una profunda crisi econòmica”, no es contempli “amb amplitud de mires” una llei de mecenatge “que afavoreixi fiscalment les persones físiques i les mercantils a l’hora de contribuir a finançar projectes que mantenen un important paquet de massa laboral”. Carné ha remarcat que aquesta és “una llei molt important” que complementa les subvencions.
Precisament, pel que fa a les subvencions, Carné ha avançat que, conjuntament amb diferents institucions, es treballa en un document de propostes per a la millora dels procediments de convocatòria, adjudicació i justificació de les ajudes de les administracions públiques. En aquest àmbit també ha defensat més “diàleg i negociació” entre entitats i administració, ja que la disparitat de criteris a l’hora d’aplicar la Llei comporta una dificultat per als gestors.
En la seva exposició, el president de l’Ens també ha recordat la necessitat de crear un institut de l’associacionisme cultural que pugui esdevenir “un gran espai de difusió de la cultura catalana entesa de manera global”. L’institut seria un ens amb capacitat de projecció internacional dels diferents aspectes de la cultura, a la vegada que serviria com a espai per fer-se conèixer a la ciutadania i al púbic estranger, tot animant-lo a apropar-se a altres indrets del país. Carné ha indicat que en moments de crisi un institut semblant podria esdevenir “un agent dinamitzador de l’economia”.
L’institut hauria de ser “un espai compartit amb la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional, amb un protocol de funcionament que garanteixi la independència i la interrelació entre el moviment associatiu i l’administració”. Carné ha reclamat una taula de diàleg “per centrar un model d’institut i d’espai de l’associacionisme que comporti la suma de sinergies amb l’administració i que ens dugui a assolir una resposta adequada a la realitat actual”.
Durant el torn dels parlamentaris, tots els grups han elogiat la tasca de l’Ens i les idees i propostes exposades per Carné en la compareixença. “Ha estat una exposició encoratjadora i plena de propostes”, ha dit la diputada del PSC, Montserrat Prados. Prados, a més a més, ha ofert el suport del grup socialista en les tasques de l’Ens perquè “la inversió que es fa en cultura associativa té un retorn social importantíssim i és una manera d’enfortir la ciutadania”, ha comentat.
Per part del PPC, Alicia Alegret ha assegurat que l’Ens “ha transmès dinamisme, realitat i propostes de futur”, fet pel qual també ha mostrat el suport per part dels populars a les iniciatives de l’entitat. Als elogis s’hi ha afegit, per part d’ICV-EUiA, Dolors Camats, tot agraint especialment “l’esforç modernitzador de l’Ens” i la tasca de “preservació del patrimoni cultural del país”. Així mateix, per part del grup parlamentari d’ERC, Pere Bosch ha fet referència a la qüestió de les subvencions i ha proposat la creació d’una finestreta única de les administracions que ofereixen subvencions culturals. Des de Solidaritat Catalana per la Independència, Toni Strubell ha declarat que el grup comparteix les crítiques de l’Ens i ha ressaltat la tasca de la institució que ha qualificat de “substitució estatal”.
Finalment, per part de CiU, Josep Maria Llop ha afirmat que l’Ens “dóna testimoni de la fortalesa de la societat civil del nostre país” i ha comentat que l’exposició de Carné ha tingut “una fortíssima càrrega de reflexió”, de la qual “en prenem nota reflexiva per treballar a favor” de tot el que beneficiï les seves demandes.
