Com neix la idea de fer un diari digital de cultura popular ara fa una dècada?
Va néixer a l’Espluga de Francolí. En Joan Maluquer, l’Èric Girard i jo mateix vam fer una conferència al casal de l’Espluga intentant potenciar la difusió de productes culturals catalans. Jo ja feia temps que treballava una idea per difondre la cultura popular, i en aquell sopar els vaig dir: “Ja tinc la sortida”. Vam proposar la idea de Tornaveu a en Josep Carné i a en Joan Ramon Gordo, de l’ENS, i ens diuen que sí immediatament, perquè van veure que era el que necessitàvem. Ja fèiem servir la revista ‘Aurora’ per comunicar, però érem conscients que ens faltava la pota digital per posar-nos al dia.
Quin balanç en fa, dels deu anys de periodisme de Tornaveu, comunicant la cultura popular d’arreu del país a través d’internet?
Quan el vam posar en marxa hi havia unes perspectives, veure si això podia funcionar. Vam fer un projecte inicial, que ha anat evolucionant i ha encaixat positivament. Tant, que ara el problema és l’èxit! Les notícies van tan ràpid i arriben al lector al moment, de manera que costa de poder-ho seguir tot. Això vol dir que Tornaveu ha complert, de llarg, el seu propòsit de comunicar la cultura popular i alhora dinamitzar i fer historia diària de la cultura popular d’una forma molt eficaç.
I ha donat visibilitat a la feina de moltes associacions, que donen vida a la cultura popular amb una tasca sovint invisible més enllà de les festes. Una tasca que els mitjans de comunicació generalistes han trigat a recollir.
Si comparem què passava fa dotze o tretze anys, quan posàvem en marxa l’ENS, la cultura popular té ara una gran visibilitat. En aquell moment, es pot dir que era pràcticament zero, i en canvi ara la majoria dels mitjans de comunicació tracten aquesta informació de forma prou àmplia i el ressò és notable. Certament, penso que l’ENS i Tornaveu han aconseguit col·locar la cultura popular en un lloc destacat.
I és suficient?
És clar que voldríem més presència, però la comparació amb una dècada enrere és enormement positiva. S’ha fet visible l’anècdota, però també l’essència, perquè hem visualitzat d’una forma molt clara que al darrere de la cultura popular i l’associacionisme hi ha el país actiu i un munt de gent que vol el país de veritat.
Tornaveu no només ha fet informació, sinó que ha anat més enllà fent opinió i posant a debat qüestions rellevants del món de la cultura popular. D’alguna manera, ha estat influent.
Sí, hem anat més enllà de la informació i hem donat veu a un sector que estava marginat. Jo he comprovat diverses vegades que coses que es diuen a Tornaveu tenen repercussió. La influència és més important del que vam pensar quan vam crear aquesta eina, sense cap mena de dubte.
El fet que sigui un mitjà digital, ha permès acostar-se més al públic jove, sovint més reticent a aquest sector de la cultura?
Sens dubte, va ser una bona tria. El públic més jove està per aquest espai digital, tot i que no podem perdre de vista que molta gent dona una gran importància al paper. Però és cert que la gent jove s’hi ha vist reflectida i amb ganes de comunicar i de ser informat a través de Tornaveu.
A partir d’ara, quins reptes afronta Tornaveu per seguir creixent?
Potser és hora de repensar-lo. Deu anys són molts, sobretot en aquesta època en què tot va tan de pressa. Ens hauríem d’asseure tots plegats i veure què podem fer. El producte potser no convé tocar-lo gaire, però sí que es pot millorar. Com podem fer-lo més eficaç encara.
Les xarxes socials han estat també un pas endavant?
Ens han permès fer un gran salt comunicatiu, ha estat un encert, com ho han estat totes les decisions que hem pres en aquest àmbit, que ha permès que totes les entitats que participen de la cultura popular se sentin encara més reflectides a Tornaveu. Per exemple, jo, com a president de la Fundació Paco Candel, he vist que de cop i volta deixes de ser anònim i apareixes a les xarxes, on tot adquireix una dimensió més gran.
