Josep Viana, actual president de l’ENS, en una compareixença al Parlament en la Comissió d’Interior del 26 de març ha defensat que la cultura popular ha de tenir una consideració diferent a les activitats mercantils que regularà la futura llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives.
Presentat el projecte de llei el 9 de setembre del 2014, actualment la llei es troba en fase de tramitació. A més de Viana, com a president de l’ENS, la Comissió d’Interior ha rebut també les compareixences del president de la Federació Catalana de Societats Musicals (FCSM), Josep Parés, i el president de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, Antoni Moliné, dues de les entitats membres de l’ENS que han comparegut en una sessió on hi han estat presents també representants de sales de concert o sales de cinema, entre d’altres, és a dir, els principals actors als quals hauria de fer referència la futura llei.
Viana ha valorat molt positivament que no s’incloguin dins la regulació de la futura llei les manifestacions festives que consten en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya, no obstant, ha recalcat la contradicció que existeix. En paraules del president de l’ENS: “Hi ha manifestacions festives que essent exactament les mateixes són tractades de diferent manera si es desenvolupen sota la cobertura de festa catalogada o en un àmbit social i públic que no és exactament una festa reconeguda”. En aquest sentit Josep Parés, de la Federació Catalana de Societats Musicals, ha exemplificat que una banda de música de Tarragona pot acollir-se a l’excepció del projecte de llei d’espectacles si actua dins el seguici de les Festes de Santa Tecla, festa reconeguda dins el Catàleg del Patrimoni Festiu, però si aquesta mateixa banda fa exactament la mateixa actuació en un cercavila a la Rambla Nova de Tarragona se li aplicaria la llei d’ordenació d’espectacles públics i recreatives.
Així doncs, si s’ha aconseguit que les manifestacions de cultura popular quedin fora de l’àmbit de la futura llei quan es desenvolupen dins del paraigües d’una Festa recollida dins del Catàleg, el següent pas és aconseguir que el Reglament exclogui els col·lectius de cultura popular i, per tant, es reconegui que aquestes activitats “no són espectacles públics amb un interès de lucre econòmic ni tractament mercantil, ni estan realitzats per agents de l’activitat econòmica en el sentit que es proposa a la llei”, ha matisat Viana.
Si bé aquesta consideració ha despertat el consens entre els parlamentaris dels grups polítics, s’ha posat sobre la taula com a possible sortida a la problemàtica que les manifestacions de cultura popular siguin incloses dins del Catàleg del Patrimoni Festiu, ja que ara apareixen sempre dins el paraigües de festivitats, donant llocs a situacions com la descrita més a dalt. L’ENS s’ha compromès a recollir i justificar l’argumentari que permetria a les manifestacions de cultura popular acollir-se a aquestes accepcions plantejades per la futura llei d’ordenació de les activitats d’espectacles públics i recreatives.
