El Parlament de Catalunya ha fet un gest històric de sobirania per reparar moralment i políticament les víctimes de la dictadura franquista. L’aprovació de la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme declara, per primera vegada a tot l’Estat, la nul·litat i la suspensió de l’efecte jurídic de tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista. Un pas que la democràcia espanyola s’ha negat reiteradament a fer durant quaranta anys, i que ha provocat la humiliació continuada de milers de persones –a Catalunya, prop 80.000 persones van ser encausades en consells de guerra, de les quals es calcula que 4.000 van ser assassinades-, perquè a ulls d’Espanya, aquestes persones continuen sent delinqüents i fins i tot assassines, i no pas víctimes per haver defensat la seva terra, la seva família i la democràcia.
La llei és un pas històric en la construcció d’un nou país, però sobretot, és una victòria del món associatiu. I és que la llei ha estat impulsada per diverses plataformes de memòria històrica, liderades per la Comissió de la Dignitat, que han aconseguit l’empara de Junts pel Sí, la CUP i Catalunya Sí que es Pot per fer-la realitat. Una vegada més, la societat civil ha anat per davant dels polítics, i els ha empès a fer un gest que fa anys que hauria d’haver arribat. Però tot i el retard, les associacions impulsores s’han mostrat satisfetes perquè el Parlament ha fet ús de la seva sobirania.
El portaveu de la Comissió de la Dignitat, Pep Cruanyes, explica a Tornaveu: “Aquesta llei significa que el Parlament assumeix la seva responsabilitat històrica, perquè la Generalitat republicana tenia les competències en matèria de Justícia, i per tant, els tribunals que van començar a operar a Catalunya a partir de l’any 1938 eren il·legals, fets contra la legalitat republicana”. Així, apunta Cruanyes, “amb aquesta llei quedarà clar que la legalitat catalana és la republicana, i no pas la franquista. El Parlament deixa clar que el franquisme va imposar unes normes absolutament contràries a la legalitat republicana de l’Estatut i la Constitució de la República, de manera que tots aquells processos són nuls”.
La llei aprovada estableix que el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, “d’acord amb la present llei, emetrà a sol·licitud dels processats o dels seus familiars una certificació de la nul·litat del procediment i sentència corresponents”. D’aquesta llei en queden exclosos casos com el del líder d’Unió, Manuel Carrasco i Formiguera, perquè va ser afusellat a Burgos, o el del sindicalista anarquista Joan Peiró, jutjat a València.
