I ja hi ha una guanyadora, la sociòloga Marta Rovira Martínez. Amb el treball El compromís dels ateneus amb el foment de la llengua catalana, l’autora ofereix una proposta metodològica orientada a elaborar un estudi sobre com es pot fomentar la llengua catalana des dels ateneus. “Partint d’una avaluació de quines de les activitats dels Ateneus ja constitueixen una palanca de promoció de la llengua catalana, es tracta de plantejar quins són els reptes que poden afrontar els ateneus en el futur immediat per tal de contribuir a un major ús del català”, explica Rovira a TORNAVEU.
De fet, proposa dur a terme un treball de camp que permeti recollir informació i analitzar l’activitat actual i l’activitat potencial per al foment de la llengua catalana. “Es tracta de fer una consulta als ateneus sobre estratègies de foment del català. Aquesta consulta es farà als 180 ateneus federats, tot i que res podria obrir la consulta als altres 220 ateneus no federats, a través d’enquestes i entrevistes”.
Marta Rovira (Banyoles, 1969) és doctora en sociologia. Investigadora i consultora, ha treballat en diversos projectes sobre llengua i cultura. Actualment coordina el projecte de foment del català per a l’Ajuntament de Barcelona. Ha estat investigadora a la UPF i directora de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. Ha publicat El català i la immigració (1999), Polítiques de la memòria. La Transició a Catalunya (2004), El català a les empreses (2005), Noves idees per a la gestió de les migracions (2006) (també en anglès), Estratègies de transmissió lingüística en famílies multilingües (2012), La Transició franquista. Un exercici d’apropiació de la història (Pòrtic, 2014), premi Carles Rahola d’Assaig 2014 i Diversitat i integració en l’associacionisme cultural català amb Enric Saurí (2015), Àcids nocturns (2019) i El Congrés de Cultura Catalana. Història i balanç (1975-1977) (2020). També ha guanyat el premi Jaume Camp de Sociolingüística 2012 per un estudi sobre les trajectòries lingüístiques a Catalunya.
