José, un treballador andalús recentment arribat a Lloret de Mar, espera l’arribada de la seva família quan, capricis del destí, coneix una turista belga. A partir d’aquest moment es debatrà entre les misèries d’un passat deplorable i les esperances d’un futur obert.
Així comença La piel quemada, un dels millors retrats cinematogràfics per entendre la precarietat laboral en l’època franquista i l’arribada de moltes famílies andaluses en la Catalunya dels anys 60. Han passat gairebé 50 anys des que Josep Maria Forn va presentar el film en societat, però la pel·lícula segueix sent un mirall vàlid per entendre la nostra història recent.
Dilluns 7 de novembre, la Fundació Paco Candel projectarà l’obra del director barceloní (Biblioteca Francesc Candel, 18:30h) per recordar les condicions de vida viscudes pels “pieles quemadas”, o sigui, els immigrants que havien treballat de sol a sol en els camps andalusos. Aprofitant l’avinentesa, es presentarà el darrer Full Candelà: “Estació de França. El tren de las pielas quemadas”, que incorpora textos de Joan-Pere Viladecans i Pere Baltà. La trobada es clourà amb un col·loqui, que comptarà amb la intervenció d’Eduardo Reyes, expresident de Súmate i diputat al Parlament de Catalunya.
