La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha presentat la tarda del 10 de juliol els eixos bàsics del seu programa de govern en el decurs de la sessió informativa de la Comissió de Cultura del Parlament.
La consellera ha iniciat la seva intervenció amb una referència al moment polític del país: “Alguns ens hem autoimposat no normalitzar la situació d’anormalitat que representa tenir companys a la presó i a l’exili i per això les meves primeres paraules estan especialment dirigides a tots ells i, de manera molt especial, al conseller Lluís Puig, que no va poder ni tan sols comparèixer en aquest Parlament durant els 3 mesos que va exercir el càrrec de conseller”.
Pel que fa al programa cultural, Borràs ha exposat que el pressupost de la generalitat desitjable seria de 487 milions d’euros, que seria destinar uns 65 euros per habitant i any – i que s’aproxima a una xifra, la dels 500 milions que ha estat reivindicada per diversos actors culturals, entre ells, l’exconseller Ferran Mascarell-. Aquesta xifra doblaria el pressupost actual, de manera que ha considerat que cal un objectiu de mandat possibilista i arribar als 320 milions d’euros “i fixar l’objectiu final per a una doble legislatura”.
Borràs ha argumentat que la tensió durant els darrers anys entre el govern de l’Estat i el de la Generalitat ha afectat de forma directa les polítiques culturals catalanes; pel que fa a lleis centralitzadores, com també a causa d’accions concretes sobre la tresoreria o la suspensió de lleis de finançament com la dedicada a nodrir els Fons del Cinema i l’Audiovisual, una iniciativa feta amb l’acompanyament del sector i que el Parlament va votar per unanimitat.
La cultura, dret social
La consellera ha exposat el vincle entre llibertat i cultura, i ho ha fet citant la Declaració de Friburg, que exposa la relació entre drets humans i cultura. “La cultura és una forma de llibertat. I de la mateixa manera que sense llibertat no hi ha cultura, sense cultura tampoc hi ha llibertat”, ha exposat Borràs, que ha posat èmfasi en què la Declaració de Friburg situa la cultura com un dret social, de manera que els seus costos no són un luxe.
Borràs ha orientat la seva exposició en diversos punts com ara la cultura com a instrument de cohesió social, que mostri el tret diferencial de Catalunya al món. La digitalització i l’objectiu d’aconseguir que el català sigui present en les Tecnologies de la Informació i Comunicació. Alhora, la consellera ha destacat la protecció dels treballadors del sector cultural. I en aquesta línia es voldrà revisar el marc normatiu tant pel que fa a afavorir el patrocini i mecenatge i estudiar la implementació de les propostes del CoNCA per a la creació de l’Estatut de l’artista, així com, entre d’altres, una nova Llei del patrimoni que no separi entre inventariable i intangible.
En la presentació del programa també ha destacat l’aposta per la transversalitat de la cultura, cosa que comportarà la creació d’una Comissió delegada del Govern i una “sincronització” de les polítiques culturals i territoris. En aquest sentit Borràs ha presentat el pla de lectura, com un exemple de transversalitat i territorialitat que interpel·larà des de l’àmbit de les aules, a àmbit sectorials i promourà una major internacionalitat de la diada de Sant Jordi.
Reunió amb l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català
Un dia després de la presentació del programa, la consellera Borràs s’ha reunit amb una delegació de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la confederació que aplega les principals federacions de l’associacionisme cultural, i que és l’editora de Tornaveu. En paraules de Josep Viana, president de l’entitat, cal destacar l’interès de la consellera vers la cultura popular i la possibilitat que des de la Generalitat hi hagi un acompanyament satisfactori en els projectes desenvolupats per la confederació.
