Les seves extraordinàries vivències musicals: els magnífics concerts que va presenciar; els genis que va conèixer (professors, intèrprets, directors, compositors…); els viatges que va realitzar (Roma, Florència, París, Londres, Sevilla…); les obres que va dirigir o interpretar; són ara visibles, amb referències i documentació de primera mà.
La seva llarga i sòlida trajectòria com a docent, ja fos al gran nombre d’escoles i centres on va exercir de mestre o en la ingent labor com a director de cors i orfeons, és també ben present en les imaginàries parets i prestatgeries de la reoberta llar del Mestre Tomàs.
I també se’ns mostra, ben viva i ben present, la seva passió per la música popular que el va dur, a peu, en matxo, en tartana, en tren o en taxi, per pobles, viles i ciutats de tot Catalunya (i part de l’estranger), a la recerca de cançons i melodies. Fos ell tot sol o bé acompanyat de bons amics i entesos professionals, es dedicà (tant per pròpia iniciativa com per encàrrec) amb gran rigor i mètode, a recollir bona part d’aquest tresor incalculable que és el nostre cançoner.
I així, al llarg dels diversos treballs de camp que realitzà, a ell li devem, no només la ingent quantitat de més de deu mil tonades copiades, sinó també el record i la memòria de centenars d’homes i dones d’un temps i d’un país que ja no existeix.
Però encara hi ha més presències a l’univers de Joan Tomàs. Per exemple les seves pròpies composicions musicals, dedicades molt sovint als seus grups corals o d’alumnes, juntament amb una gran quantitat d’harmonitzacions sobre cançons populars que ell mateix obtenia de primera mà. O les xerrades i conferències sobre els temes musicals més diversos, així com una gran sensibilitat per Nadal i la seva representació musical, que connecta la passió de Joan Tomàs per la música amb el seu propi mon interior. Un univers ple d’humanitat, exigència, bonhomia i bon humor. I bon amor. Així el definien amics, deixebles o companys.
Serveixi la commemoració de l’Any Joan Tomàs per admirar, estudiar i valorar un llegat (que potser només aquells qui en siguin dignes sabran valorar) ben present encara i millor presentat, en forma d’exposicions, espais web, articles, concerts, conferències, ballades i molt més. La casa de la música, ara neta i polida, lluminosa i perfumada, se’ns mostra gairebé com ell la va deixar. Com un jardí, tancat i deixat, després d’una bona treballada. Perquè els mateixos arbres, els mateixos rosers, ara amb l’esclat de la primavera, puguin tornar a brotar, fer noves roses i donar nous fruits.
Felicitem-nos doncs, perquè amb la recuperació del Mestre Joan Tomàs som una mica més rics i una mica més plens. I felicitem els seus impulsors per la gran feinada, passada, present i futura.
I encara: quantes cases de la música, de l’art, de les lletres, de la dansa, de la ciència… han caigut o cauran, pel pes de l’oblit i el pas dels anys?
