Va nàixer a Ontinyent el 1964 i és Doctor en Pedagogia per la Universitat de València. Ha estat professor del Departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació d’aquesta universitat. Ara, és educador social del Departament de Serveis Socials de l’Ajuntament d’Ontinyent. Ha publicat llibres i articles, ha participat en vídeos i està vinculat a la Memòria Històrica de la seua comarca.
Quin fou el propòsit de la teua tesi doctoral?
Analitzar i interpretar el sistema educatiu de l’Estat espanyol en un espai geogràfic marcat per Ontinyent i en un espai que abraça del 1800 fins al 1970.
Quines han estat les teues investigacions memorialístiques sobre la Vall d’Albaida?
La recuperació de les restes de deu veïns d’Albaida i vuit de Benigànim afusellats al cementeri d’Albaida el 10 i el 16 de juny del 1939. Com a membre de la Junta Directiva del Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida, treballem en aquest projecte subvencionat per la Memòria Històrica de la Diputació de València.
Quina obra has publicat?
Instrucció i cultura a Ontinyent durant la II República i El Col·legi Nacional de Cecs de Madrid a Ontinyent. 1936-1939. Estan centrades en aspectes socioeducatius relacionats amb la II República i la Guerra Civil a Ontinyent. També he publicat articles en “Alba, Almaig i Afers” sobre la protecció a la infància, la participació de les dones en la vida política i la sanitat durant la Guerra Civil a Ontinyent.
Què hi ha dels audiovisuals?
El primer va ser Ontinyent, records de la guerra civil (1997). Vint anys després, vaig participar en Les mamàs belgues (2016) com a documentalista. L’any 2018, la Generalitat Valenciana em va atorgar un premi pel guió Camí a cegues, basat en l’experiència educativa dels cecs a Ontinyent durant la Guerra Civil. Recentment, m’he incorporat com a documentalista a un projecte sobre la història de l’escola encetat pel Museu de la Paraula de Banyeres de Mariola.
Quina és la teua participació en la Comissió Municipal per a la Recuperació de la Memòria Democràtica d’Ontinyent?
El 2015, l’Ajuntament em proposà aquesta comissió. Volien materialitzar la localització, la recuperació i la identificació de “els 13 de la corda”. També ens encarreguem de les setmanes de la memòria democràtica. En el seu moment, vaig aportar informació sobre els dos refugis antiaeris d’Ontinyent que passaren a formar part de la memòria democràtica. Encara que ja no hi estic vinculat, participe en el moviment memorialista comarcal i del País Valencià.
Què són els Els tretze de la corda?
Un audiovisual sobre la localització, la recuperació i la identificació dels afusellats al cementeri d’Ontinyent el 15 de desembre del 1939. L’hi vaig coordinar amb Vicent Revert, Guillem Llin i Josep Gandia. Està penjat en YouTube, però hauria estat bé elaborar-ne material didàctic per a projectar-lo als centres educatius de la seua comarca per tal de fer-ne la seua divulgació.
Quina obra teua publicarà aviat la Institució Alfons el Magnànim?
Solidaritat en temps de guerra. L’Hospital Militar Internacional. Ontinyent 1937 – 1939. Hi he intentat recuperar part de la nostra història recent, desconeguda per molts, que es centra en la creació d’un Hospital Militar Internacional a Ontinyent durant la Guerra Civil. Aquesta experiència sanitària i solidària va ser possible gràcies al socialisme internacional. També he intentat recuperar dades dels que hi varen ser atesos i dels que, malauradament, hi varen morir.
De què tracta l’exposició El mur. Una història de la nostra memòria històrica?
Vol, amb propostes innovadores, narrar i divulgar la nostra experiència democràtica. Ha situat en el mapa memorialista valencià el lloc que li pertoca a l’Hospital Militar Internacional. També ha jugat un paper important en el conjunt del País Valencià pel que fa a la recuperació de la memòria democràtica des d’un vessant periodístic.
Què és la Fundació Universitària d’Ontinyent?
Va nàixer el 1998 i vam aconseguir i possibilitar que la Universitat de València desenvolupés activitats a la Vall d’Albaida, sobretot, garantint-ne la formació universitària a la nostra comarca. El pròxim curs celebrarem el 25è aniversari de la seua implantació. L’oferta acadèmica ha anat creixent i el campus d’Ontinyent és ja una realitat. Està formada pels patrons permanents: l’Ajuntament d’Ontinyent, Caixa Ontinyent, La Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, Ateval, Coeval i els sindicats majoritaris CCOO i UGT. Represente a aquest darrer sindicat.
Què hi ha de la Federació d’Instituts d’Estudis del País Valencià?
Enguany compleix 25 anys i el seu objectiu s’ha centrat en la coordinació i la vertebració de les tasques dutes a terme per molts dels centres d’estudis, tant a nivell local com comarcal, per aconseguir una repercussió en el territori. En soc vocal i un dels seus impulsors va ser l’IEVA. Amb els pas dels anys, ha generat un nou impuls i, a més de ser eix vertebrador, ha donat visibilitat de la seua tasca a les administracions. Així mateix, s’ha integrat en la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i manté estreta col·laboració amb l’Institut Ramon Muntaner.
Què podries contar-nos de l’IEVA?
Va nàixer el 1996, però no vam poder celebrar-ne el 25è aniversari a causa de la pandèmia. Malgrat els entrebancs patits, l’IEVA sempre ha estat present en la comarca per atendre al desenvolupament cultural de les dones i els homes de la Vall d’Albaida. L’alcaldessa de Llutxent, en l’edició del sopar anual en que atorguem el premi, deia que “és de rebut agrair-vos la valuosíssima, alhora que necessària tasca que l’IEVA du a terme en el foment dels valors científics, culturals, econòmics i socials, Sou el far que il·lumina moltes persones que estime aquesta terra i amb el vostre estímul…”.
Què hi feu ara?
Impulsem els Premis al Millor TFG, continuem amb els premis d’Investigació bianuals i estem preparant l’edició de les actes del 5è Congrés d’Estudis de la Vall d’Albaida que celebràrem l’1 i el 2 d’abril del 2022. Les nostres activitats tenen l’aval dels més de 25 anys i el suport dels socis.
Tens alguna vinculació amb altres Instituts d’Estudis del País Valencià?
Sí: a través de la FEDISNESPV. També establim lligams de col·laboració amb altres entitats d’àmbit local o comarcal amb la presentació de llibres, conferències, actes reivindicatius, etc. L’IEVA ha signat convenis de col·laboració amb l’Ajuntament de Bocairent i està pendent de signar-ne un altre amb el d’Aielo de Malferit, dos pobles de la comarca que han ostentat la capitalitat cultural valenciana.
Quines són les teues responsabilitats com a president?
Les que estableixen els Estatuts de l’IEVA: representar l’Associació, presidir la Junta Directiva, etc. Ara bé, la principal responsabilitat té a veure amb el desenvolupament cultural de la Vall d’Albaida, sobretot, promoure el coneixement, valorar la terra i la gent que l’habitem. Crec a que així contribuïm a la vertebració del nostre territori i construïm i assolim el sentiment comarcal. Soc d’Ontinyent i assumir la presidència de l’IEVA m’ha permès redescobrir la comarca i la seua gent, quines són les seues preocupacions, maneres de viure i relacionar-se i redescobrir el sentiment de comarca, que pot arribar a perdre’s i que, amb institucions com l’IEVA, podem mantenir.
