Des de ben jove va estar vinculat a la Parròquia, a les caramelles, a la Coral, als Gegants, a les sardanes, al grup de teatre “Terra Baixa”, i a tota iniciativa de caràcter popular, tradicional i folklòrica que es duia a terme en aquest poble de Subirats, sent-ne quasi sempre, el principal actiu i l’impulsor infatigable, amb responsabilitat i constància.
La responsabilitat i la constància van ser els trets clau del seu pas per les associacions a les quals va pertànyer, va ser decisiu per a la millora i el creixement d’aquestes. Les persones que el van acompanyar en destaquen la capacitat d’engrescar i de transmetre il·lusió; passió insubornable i humanitat excelsa!
Un exemple de tot el que podeu endevinar de l’Isidre és la Coordinadora GATAP (Grups Amateurs de Teatre de l’Alt Penedès), secció territorial de la FGATC (Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya). No només la va fer créixer, sinó que en va ser fundador.
Ara farà 30 anys, l’Isidre va imaginar que tots els grups amateurs de teatre de l’Alt Penedès es coneixien i treballaven en xarxa. I va aconseguir que, aquest somni fos una realitat! Pas a pas, anant de poble en poble, buscant complicitats per al seu somni. L’any 1991 va fundar la Coordinadora GATAP amb 7 grups de teatre federats. Actualment, la GATAP està formada per 20 grups. L’activitat estrella de la GATAP (que va servir d’atractiu i de reclam per als grups penedesencs), continua sent la Roda de Teatre de l’Alt Penedès. Ja són 28 edicions. Enguany, ell ho preguntava, en els darrers dies, es faran 30 representacions, en 23 escenaris, amb la col·laboració de 19 ajuntaments i el patrocini incondicional del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, des de la Primera Roda. Recordo aquella primera reunió fundacional. Han estat moltes hores, moltes, colze a colze amb l’Isidre. Va ser durant gairebé 20 anys vocal de la FGATC i president de la GATAP (1991-2009).
L’Isidre també va aportar el seu granet de sorra a la cultura del país, col·laborant en el procés de fundació de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català. Des del 2003 fins el 2005, va participar en els Debats al Territori -el moviment associatiu català a debat- i en les reunions d’elaboració dels estatuts del que llavors va ser anomenat Ens de Comunicació Associativa (l’actual Ens). Hi assistia com a representant de la FGATC, juntament amb en Josep Rafecas Jané (president de la FGATC -recentment traspassat, també: 12/12/2018-), i amb M.Remei Ullate, qui escriu aquest article. Dites reunions eren encapçalades i liderades pel nostre enyorat Antoni Carné. Quanta qualitat humana i quanta saviesa cultural-associativa, entre el Toni, en Rafecas i l’Isidre! Quins tres grans referents!
Tornant a l’Isidre…el que ha “fet” l’amic Isidre durant tota la seva vida, es magnifica amb el “com” ho ha fet. L’estil “Isidre” ha deixat petjada en tots els grups, associacions i administracions amb els que ha tingut contacte. M’és impossible no ser reiterativa. L’elegància, la humilitat, la perseverança, el tracte pacient i prudent, el fet de saber escoltar, valorar i decidir amb conseqüència, i finalment, i per damunt de tot, un trinomi triomfador: la il·lusió la passió, i la fe, sempre posant els altres per davant del jo.
Arribar als 90 anys preguntant i interessant-se per si hi havia públic a les actuacions de la Roda, a quants municipis s’arribava o si ja havíem començat a preparar alguna cosa per participar en el Dia de l’Associacionisme, i també si ja posàvem tots els logos als programes, ens demostra la claredat d’afanys i la força infatigable d’un referent i exemple per a tot el món associatiu. Tots els que el coneixíeu sabeu com s’ha fet respectar i estimar. A prop d’un gegant o sobre l’escenari, matant el llop, o comptant els curts i els llargs d’una sardana, veureu l’Isidre! Qui busqui com es fa associacionisme des de la humilitat i fins a l’excel·lència, que pregunti per l’Isidre Ros Soler. Que al cel sigui. Ell era un creient de soca-rel.
