L’objectiu d’Enllaç era clar: enllaçar creadors i programadors, crear un circuit estable, i d’aquesta manera fer emergir la cultura festiva. En el catàleg d’Enllaç hi figuraven músics i conjunts tan reputats com Xesco Boix, els Esquirols, Celdoni Fonell, Teresa Rebull, Al Tall, Jaume Arnella o l’Orquestrina Galana, entre altres. Enllaç també va treballar intensament en la dinamització d’altres àmbits culturals, com ara les cercaviles, el teatre de carrer, els titelles o bé el món de la màgia i l’il·lusionisme. No debades, l’associació actualment és reconeguda com una peça clau en la recuperació de la cultura al carrer.
En aquesta mateixa línia s’ha de situar, a la dècada dels vuitanta, la construcció en règim de camps de treball internacionals, del Centre Permanent de Cultura Popular a la comarca de l’Alt Penedès, un espai al servei de l’associacionisme on s’intercanviaven experiències, propostes, s’aprenen tècniques de construcció d’elements festius, maquillatge… amb la finalitat de proporcionar eines i propostes útils pels dinamitzadors culturals.
L’activisme cultural de Soler també va manifestar-se, a partir dels anys vuitanta, per impulsar una constant renovació de l’associacionisme cultural. En aquesta línia, impulsa la publicació Via Fora!!, focalitzada en la reflexió sobre la cultura -i específicament la cultura popular-, però que també explora molts altres àmbits d’anàlisi: economia social, educació, llengua, filosofia, interculturalitat, migració, museologia, associacionisme, moviments pacifistes, i un llarg etcètera. La revista va publicar 66 números entre l’hivern de 1984 i la primavera del 2001.
Més enllà de l’àmbit teòric, la voluntat transformadora de Soler va quedar reflectida en la creació de l’Associació d’Espectadors del Teatre Vell de Ripollet, constituïda l’any 1994. Passats 26 anys, l’entitat segueix desenvolupant una pràctica associativa única, atès que es responsabilitza de la gestió integral del calendari escènic del teatre: programació, venda d’entrades, publicitat, comunicació, logística, i tots aquells àmbits necessaris per a la gestió de l’equipament. Un fidel reflex de la filosofia de Soler, gran defensor d’atorgar una àmplia autonomia a les entitats respecte de les administracions públiques.
