El fet que Catalunya, i més concretament Barcelona, sigui la capital de les quatre obediències respon al fet que és el primer lloc de l’Estat on les lògies es tornen a crear després de la mort de Franco.“Acabada la Guerra Civil els escassament 4.000 maçons que quedaven a l’Estat s’exilien a França, Anglaterra, els Estats Units, Sud-amèrica i el Marroc”, explica Josep Brunet, maçó i gerent del patronat de la biblioteca pública Arús – especialitzada en maçoneria i anarquisme-. “Malgrat que durant els anys de la dictadura no hi ha maçons a l’estat, a Salamanca es conserven 55.000 expedients oberts a persones sospitoses de ser maçons”.
Històricament, però, la maçoneria -representada pel compàs i l’escaire- no ha tingut un bon predicament a l’Estat, manifesta Xavier Casinos, periodista i autor de diversos llibres sobre la matèria. La maçoneria penetra a l’Estat amb la invasió de les tropes napoleòniques i des d’aleshores els ciutadans l’associen a l’ocupació estrangera. Durant la Segona República bona part dels polítics espanyols i catalans, sobretot d’esquerres, eren maçons, però l’adveniment del règim franquista els va desterrar de la pell de brau.
Què és la maçoneria -també coneguda amb el nom de francmaçoneria-? Pel seu caràcter iniciàtic i esotèric i pel fet que és bàsicament una societat secreta, molts la consideren una secta, mentre que altres asseguren que el seu objectiu és la dominació del món i la titllen de perillós lobby de poder. Els maçons i els especialistes del tema, rebatren aquests arguments.
El Gran Mestre del Gran Orient de Catalunya, Antoni Castillo defineix el que no és: “no és una religió, ni una secta, no és una societat secreta, ni un lobby de pressió, tot i que la gent no s’ho creu. A l’extrema dreta i a l’Església catòlica més carpetovetònica li interessa que la gent no pensi. Per això no els agradem, perquè som una escola de pensament”.
El principis de la maçoneria són: la tolerància mútua, el respecte vers un mateix i els altres i la total llibertat de consciència. De fet, la maçoneria es defineix com a aconfessional -per bé que respecta totes les religions (fins i tot hi ha maçons musulmans)-, adogmàtica i apolítica. Per tant, i d’acord amb aquests principis, afirmen, estan lluny de buscar influència política. Ho resumeix clarament Antoni Castillo: “quina influència política podem tenir si som quatre gats?”.
El Gran Mestre assenyala “Som l’única potencia maçònica nacional catalana”. El seu marc d’actuació és el de la Catalunya àmplia i treballen per enfortir el patriotisme català com una força cohesionadora, i per aconseguir que la nostra personalitat sigui reconeguda pels francmaçons d’arreu del món. Així, el Gran Orient de Catalunya intenta estar present a tots els Països Catalans: “de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Costa implantar-se al País Valencià, perquè malgrat que la maçoneria allà havia estat molt forta, s’ha tornat molt espanyolista”.
Finalment, Castillo –continua dient- “no som una lògia nacionalista, som catalans. A les nostres lògies hi ha gent de tots els partits, però no exerceixen com a germans de partit. Aquest és el gran avantatge de la maçoneria: que no parlem ni de política ni de religió”.
