“No pots ser allò que no pots veure”, ha exposat Tània Verge, doctora en ciències polítiques de la Universitat Pompeu Fabra a l’inici de la seva intervenció dins de la jornada formativa Polítiques d’igualtat en els col·lectius de cultura popular. L’afirmació serveix de resum del perquè d’una sessió, celebrada al Museu de Cultures del Món el matí de dissabte 8 de juliol, que ha treballat la inclusió de les dones i la seva visibilització. La jornada ha començat amb la ponència de la lingüista Eulàlia Lledó, doctora en filologia romànica per la Universitat de Barcelona, que ha reflexionat i ha ofert diversos exemples sobre els recursos que té la llengua per incloure les dones. Tot seguit, Tània Verge ha exposat aquells prejudicis sovint invisibles, i per aquest motiu molt arrelats, que esbiaixen les entitats cap a un status quo masclista. El disseny de la jornada ha passat d’un primer estadi, el llenguatge i la seva influència a la realitat, a la reflexió de casos i consells concrets que permetin que la presència de la dona sigui efectiva a les entitats de cultura popular.
“La llengua no té cap ideologia, algú pot emprar-la, per exemple per exposar reflexions racistes, però no per això ningú dirà que la llengua és racista, sinó que qui ho és serà la persona. El mateix succeeix amb el gènere, la llengua no és sexista, sinó que té un corpus de possibilitats, i en funció de com s’empri permet saber com cada parlant pensa”, ha exposat Lledó, autora de diversos manuals i llibres sobre la representació del gènere en el llenguatge. Aquesta afirmació estableix dos aspectes principals: com en l’elecció de les paraules es configura un univers, i precisament per aquesta llibertat d’elecció, la llengua ofereix un ampli ventall de solucions als seus parlants, que segons la seva relació estètica i pensaments empraran unes formes i unes altres. D’aquesta manera Lledó, defensa la necessitat que el llenguatge inclogui les dones, però s’allunya del dogma de les dobles formes o l’ús de barres o altres elements gràfics per assenyalar el gènere.
Amb tot, és cert que no tots els àmbits de la llengua permeten aquesta llibertat, el llenguatge administratiu no és el millor espai per acollir una gran varietat lingüística. “Cal diferenciar entre escrits per llegir i per omplir, com per exemple una fitxa, en aquest cas possiblement no hi haurà una altra opció, que desdoblar el gènere amb dues formes, però fins i tot si en un formulari has d’escriure nascut/uda, es pot emprar la forma natural de que englobaria les anteriors”, ha afegit Lledó que en l’última part de la seva intervenció ha exposat diversos exemples apareguts en premsa en els quals es demostra que l’ús del llenguatge inclusiu va molt més enllà de desdoblar formes, sinó que hi ha moltes opcions, i que aquestes no només milloren el sentit estètic, també permeten acotar i reflectir millor una realitat diversa.
En la segona intervenció, Tània Verge ha iniciat la seva intervenció exposant la manca de representació de la dona en molts àmbits polítics i associatius. I ha proposat als assistents pensar en totes aquelles regles i hàbits de funcionament de les entitats que acaben configurant aquest escenari on la presència de la dona queda infrarepresentada. “Aspectes com l’hora en què es programin les reunions, si una entitat dóna més valor a la presencialitat que no pas al treball telemàtic, són exemples de pràctiques aparentment neutrals que oculten normes i valors que privilegien els homes”, ha exposat Verge.
La doctora en ciències polítiques ha exposat algunes mesures concretes que reverteixin la situació, com ara que les entitats inicien un procés de reflexió, i que es proposi una discussió pública del problema. Com a solució ràpida i efectiva ha proposat la introducció de quotes de gènere. “S’ha demostrat que es millora la competitivitat de les empreses quan s’estableixen quotes”, ha afegit Verge. A tall de conclusió ha proposat que les entitats estableixin una auditoria de gènere i redactin plans d’igualtat, així com protocols contra violències masclistes. “No es tracta de feminitzar les entitats, sinó despatriarcalitzar-les”.
El curs Polítiques d’igualtat en els col·lectius de cultura popular ha estat possible gràcies al Diputació de Barcelona, el Museu de Cultures del Món i l’Associació de Dones Periodistes.
