En alguns moments de la jornada debat L’associacionisme davant les noves formes de comunicació: Les entitats en el temps del Whatsapp ha aparegut la paraula dilema. Difícilment actualment hi ha entitats que es debatin entre la renúncia o l’adhesió a les bondats del whatsapp, o del telèfon intel·ligent. Ara bé, també és cert que la rapidesa i la mateixa retòrica amb què hem rebut aquestes innovacions -“Internet és la llibertat”- poden haver fet que baixem la guàrdia davant del revers fosc que poden tenir. L’objectiu de la jornada, organitzada per l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català dins la Universitat Catalana d’Estiu, secció Manresa, dissabte 7 de juliol al matí, ha estat debatre sobre tota una sèrie de matisos que les noves tecnologies de la digitalització han aportat (whatsapp, xarxes socials, video-conferències). El coneixement d’aquesta gamma de grisos pot ser beneficiós per a les entitats. Talment això pretenia la sessió.
Contra el que es pugui pensar, “l’augment de la participació en la cultura popular, s’explica perquè hi ha una demanda d’experiències físiques”, tal com ha reconegut el doctor en filosofia Enric Puig Punyet, un dels ponents del debat, juntament amb la periodista Elisenda Rovira i Pau Vidal, fundador i director del 2001 fins al 2017 de l’Observatori del Tercer Sector. La necessitat d’allò físic sorgeix com a reacció davant de la digitalització, la qual ha canviat els nostres treballs, i relacions humanes.
Si ens permetem fer un salt conceptual -després les entitats, ho veurem, tornaran a tenir el seu espai en aquesta crònica-, la digitalització la podem entendre com una eina neutral: “en si la tecnologia no és bona ni dolenta”, ha declarat Pau Vidal. D’acord, però també es pot afegir que hi ha una ideologia potent al darrere, que tot emparant-se amb la idea de la llibertat, desplega una política de polarització del poder, idea exposada per Puig Punyet. Només cal fixar-se en aquest gegant que és Google. “Internet ha construït el discurs com una eina de servei públic, cosa que no és certa, és una xarxa privada”, ha exposat l’autor del llibre El dorado. Una historia crítica de Internet. A més, si bé les xarxes socials poden reforçar el sentiment de comunitat, un dels efectes de la digitalització és la creença que tot es pot fer des de casa, fet que porta a deslegitimar institucions com el cinema, el teatre, i des d’aquí es podria arribar a les entitats, que també són institucions.
Un discurs catastròfic, com ara creure que Internet desfarà les entitats no és l’adequat. És més, possiblement i sense ser massa conscient l’associacionisme s’ha erigit com un contrapunt d’algunes de les conseqüències de la digitalització. La majoria de les entitats fonamenten la seva força en el seu caràcter físic, tot i que no són alienes a les noves dinàmiques: “Estem tan hiperconnectats que abans en un cau no calia comunicar en tot moment que tot estava bé, mentre que ara hi ha demanda constant de comunicació”, ha explicat Elisenda Rovira. En aquest sentit l’autora d’Orgull Xirucaire i que durant quatre anys ha coordinat la comunicació de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, ha destacat que les entitats davant de les xarxes socials poden caure en algunes contradiccions: “Es busca la immediatesa, i les associacions sovint fan un treball més de foc lent, a més, els missatges solen buscar sempre portaveus, cares reconeixibles, que poden contradir el caràcter més col·lectiu de les entitats”.
La gestió de les entitats
“Que una junta pugui reunir-se per videoconferència o tractar temes per whatsapp, atorga més valor a la presencialitat, ja que només es duran a terme les reunions que siguin necessàries i s’aprofitaran plenament”, ha exposat Pau Vidal. Certament qui hagi tingut una relació més o menys profunda amb entitats haurà assistit a reunions soporíferes. Però, com ha apuntat Elisenda Rovira, també cal no abusar, per exemple de whatsapp, ja que sovint aspectes que en una reunió de junta ordinària es tractarien en cinc minuts i amb major eficiència, esdevenen tediosos i interminables si es tracten en aquesta eina -del diable?- que són els grups de whatsapp. Com dèiem, la reunió no anava de presencialitat contra digitalització. Però cal tenir present que les noves formes de comunicació també obliguen a unes certes servituds. Qui escriu aquestes línies un cop va sentir: “Abans a l’oficina treballàvem, ara només contestem correus electrònics”. Que cadascú es formi la seva opinió.
Les entitats poden trobar amb la digitalització, noves eines complementàries a la seva gestió però el futur portarà diversos reptes, com ara la realitat virtual: Puig Punyet ha exposat que les principals empreses de Silicon Valley estan realitzant grans inversions en aquest àmbit. Davant d’un futur en què la realitat virtual podria arribar a desencadenar reaccions somàtiques en què la frontera amb la realitat tangible és desdibuixi com a Un món feliç, la novel·la distòpica d’Aldous Huxley, l’associacionisme sempre podrà reivindicar el paper de l’espai físic. És per això que una actitud contrària als nous avenços de la digitalització possiblement no sigui fructífera per a les associacions, però també és cert que les entitats no haurien de menystenir tot el seu llegat i les seves característiques pròpies davant les capacitats enlluernadores de les noves formes de comunicació.
Prèviament a la jornada Tornaveu han aparegut entrevistes a cadascun dels ponents:
