La cultura popular ha patit especialment les conseqüències de la pandèmia, en ser la seva essència el gaudi al carrer i el contacte social. Però altres àmbits de la cultura han tingut més aire i han estat més protegides per l’administració. Una discriminació que denuncien en el manifest #laculturapopularésnecessària d’una cinquantena d’entitats de cultura popular, que exigeixen “un tracte igual en possibilitats, avaluació i aplicació, que al de la resta de sectors culturals, i singular en la cura de cada una de les especificitats de les nostres disciplines”.
Els signants exigeixen a la Generalitat que les mesures que s’adoptin per als diferents sectors culturals s’adrecin a tots els àmbits de la Cultura, i que ho siguin amb ritmes semblants i amb “aplicacions equiparables, raonables i possibilistes”. Les entitats, que lamenten que “la descoordinació entre els departaments de Cultura, Salut i Interior hagi estat tan perjudicial per a la Cultura Popular i les Festes Majors”, lamenten que han quedat en una situació de debilitat extrema a causa del “reiterat tracte d’oblit que les festes majors i la cultura popular han rebut, durant mesos, en les revisions de mesures del PROCICAT”.
Les entitats també recorden al Govern que la cultura popular i la festa són un àmbit més de la cultura del país, “ni millor ni pitjor que qualsevol altre tipus de manifestació o disciplina cultural”, però precisament a causa del distanciament social obligat, aquesta cultura es troba en una situació de debilitat que requereix més suport: “Això ens fa més febles i, per tant, més mereixedors d’un tracte acurat i continuat”. Però, com diu el manifest, “malauradament fa mesos que, mentre totes i cada una de les entitats anem perdent massa crítica en cada activitat o celebració que no podem realitzar, ens sentim oblidades i, fins i tot, marginades per l’administració del país (Interior i Cultura) i per les mesures possibles i intel·ligents que es podrien haver pres i que no s’han pres”.
Per totes aquestes raons, el món de la cultura popular reclama una “represa urgent de les pràctiques culturals i comunitàries com a eina de participació ciutadana”, i demanen ser interlocutors vàlids amb l’administració per valorar un pla de represa per la seva “expertesa i coneixement”.
