Tanquem la sèrie d’entrevistes als ponents que participaran en la jornada Miralls conversant amb Joan Subirats, catedràtic de Ciències Polítiques, i fins fa pocs mesos tinent d’alcalde de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat de l’Ajuntament de Barcelona. En aquesta conversa, Subirats reflexiona sobre la necessitat d’incorporar més continguts culturals en els currículums educatius.
La cultura popular és valors, història, solidaritat, relacions socials… Malgrat tot, a les escoles no és una matèria consolidada, més enllà d’alguns projectes en alguns centres. De fet, és anecdòtica. A què atribuïu que el nostre sistema educatiu no tingui ben integrada la cultura popular? La música o la plàstica, per exemple, formen part de tots els programes educatius…
No és només un problema de cultura popular en sentit estricte. El que crec que cal és repensar la relació cultura-educació en el seu sentit més ampli. Si comparem el que es fa aquí en continguts culturals a les escoles i instituts de 3 a 18 és molt poc central en el currículum. Es fa plàstica i música, si, però no amb la mateixa intensitat a tot arreu, i en general, com aspectes complementaris. La cultura és avui un element de desigualtat real, entre aquells alumnes que tenen accés a continguts i experiències extraescolars, i que viuen en entorns on les activitats culturals són presents i aquells que no hi tenen accés. Dos nois o noies, tots dos amb el títol de batxillerat o d’ESO sota el braç, el que els diferencia de nou és la motxilla cultural i d’activitats de lleure que han tingut.
Cada cop més es demana als llocs de treball competències com innovació, creativitat, capacitat d’experimentar, emprenedoria, saber treballar en grup… Tot això té més a veure en continguts artístics i culturals que en currículum acadèmic convencional. Crec que aquí s’ha de fer un tomb molt important. I la cultura popular pot ajudar moltíssim, ja que aplega molts elements de creativitat, de treball en grup, d’assumir el risc, de construir plegats accions i espectacles… Té una gran potencialitat educativa, al marge dels elements també importants i significatius de coneixement de la cultura pròpia i dels valors comunitaris i de construcció d’identitat
En altres països us consta si la cultura popular s’integra en el sistema educatiu?
He vist que als països nòrdics, que són referència per mi en aquest tema, hi ha una gran relació entre escoles i comunitat local, i s’incorporen moltes tradicions i festes dins les activitats de les escoles. Escoles que depenen dels ajuntaments i on per tant els vincles amb la comunitat local és molt intensa
S’ha estudiat prou, els valors que aporta la cultura popular a l’educació dels nostres infants?
Falta un treball sistemàtic (de sistema i continuat) per analitzar la significació educativa d’aquests continguts culturals, també els que aporta la cultura popular. Les meves filles van tenir la sort d’anar a una escola pública on aquest tema era molt present. Participaven com escola a la festa major del barri, amb ball de bastons, amb un drac i practicaven els castells de falcons. Aquesta era una activitat molt estimada pels infants i que combinava festa i coneixement del barri i de les tradicions. Crec que caldria aprofundir en aquests elements culturals en sentit ampli com peça centrals de la renovació educativa
Les entitats de cultura popular també poden jugar un rol en l’educació, tant en el marc de l’escola com fora. Què proposeu i què s’està fent ja en aquest sentit? Com es poden estrènyer els llaços entre aquests dos àmbits?
De fet, em consta que a diferents barris de Barcelona algunes colles ja fan activitats de col·laboració i formatives amb diverses escoles. Caldria aprofundir en el tema. Hi ha un programa que es diu “En residència” que subvenciona l’Ajuntament de Barcelona d’acord amb el Consorci d’Educació de la ciutat, que implica que un artista, un creador…, es passi un any a un Institut de Secundària amb un grup de nois i noies, organitzant una activitat artística (exposició art, documental, obra de teatre, fotografia, música…). Cada setmana es troben i treballen per organitzar el tema i a final de curs s’exposa o es mostra. És una activitat que perfectament podria incorporar qualsevol de les modalitats i especialitat de la cultura popular. Crec que el que cal és que hi hagi més interrelació entre el món de la cultura popular i els espais institucionals que organitzen i programen activitats educatives.
Diríeu que les administracions educatives no han posat prou atenció a la cultura popular com a font de transmissió de valors, història, cultura i també llengua? S’ha de formar els mestres, també…
No m’atreviria a ser rotund en aquest tema, ja que la meva informació està molt centrada en el cas de Barcelona. Però jo crec que cal que escola i cultura popular, i m’atreviria a dir, cultures populars, en plural, tinguin molta més presència al sistema educatiu. Els espais de cultura popular han demostrat la seva capacitat d’obertura en relació amb els nouvinguts i crec que hi ha molt camí a córrer en aquest treball d’articulació entre educació i cultures populars.
I la cultura popular pot ser tan atractiva com els esports. Però com es fa per cridar l’atenció dels infants? Sobretot els més grans, que probablement veuen la cultura popular com una cosa de pares i avis… I la televisió, i fins i tot les xarxes socials, quin rol poden jugar en aquesta difusió per a infants i joves?
No tinc una resposta clara al respecte. Però crec que de la mateixa manera que en un cert moment el món de la cultura popular va fer un salt incorporant noves maneres de fer, incorporant tecnologia i coneixement científic, per aquesta via caldria trobar elements d’innovació que puguin generar noves vies de relació i implicació. La gent de la cultura popular ha d’acostar-se, com de fet ja s’està fent i ho hem pogut veure en els mesos de pandèmia, per trobar els canals de connexió amb les noves generacions. Això potser és més fàcil a localitats petites que a grans ciutats, però si mirem el cas de Barcelona, el món de la cultura popular no ha deixat de créixer en els darrers anys. Evidentment, els mitjans convencionals de comunicació, sobretot la televisió, i les xarxes socials poden ajudar, de fet ja ho estan fent, i molta gent de la cultura popular hi és ben present, però potser el que cal és sortir de l’espai de confort, per dir-ho així, i buscar i explorar noves activitats.
Creu que la cultura popular en un futur formarà part del currículum escolar a Catalunya?
A mi m’agradaria que la cultura en el seu sentit més ampli, incorporant la cultura popular en les seves diferents variants, tingués cada cop més presència al sistema educatiu del país. Es podria aprofitar la sisena hora que no és present a la gran part d’escoles públiques (si en algunes concertades) per anar treballant en aquesta línia. Es poden buscar vincles entre disciplines acadèmiques convencionals (matemàtiques, física, química, literatura, història, tecnologia…) i generar vincles amb activitats artístiques i culturals. De fet alguns Instituts-Escola, agafen especialitat com circ o música com a tema que afecta el conjunt d’activitats del centre. Aquesta és una bona línia.
