Cardona es mostra optimista sobre el futur: “No és tan lluny de la memòria la sortida d’un tràngol tan gran com va ser la dictadura franquista per a pensar que no tenim elements per a imaginar realitats noves que vagin en favor de la col·lectivitat”. “I hauríem de treure’ns del damunt la paraula ‘por’, que durant la dictadura i bona part de la transició també va tenir una gran importància”, i alerta que els sectors que remenen el poder han trobat en la por una de les eines per a intentar de contenir aquesta situació”. I com pot ajudar la cultura popular a superar la por? “La cultura és, com diu Josep Vicent Frechina, una mena de poder alternatiu, en el sentit que no tot depèn de la institució, perquè la institució, en el fons, necessita molta pau al carrer perquè així pot organitzar, planificar, valorar amb qui treballa i amb qui no, i això cada vegada implica més un establishment cultural que, massa sovint, no dóna sortida a les expressions culturals més populars, més espontànies i que són les que han marcat i han caracteritzat la realitat cultural, jo diria, de tots els pobles mediterranis”, comenta Aleix Cardona.
Preguntat sobre quin sentit pot tenir fer una festa per internet, l’activista i expert en cultura popular crec que “fer la major part de les festes a internet no té gens de sentit perquè la gent ja és al carrer. I pretendre que la gent se’n vagi a veure-les a la pantalla, a l’hora que pot estar al bar parlant amb més gent, que és una manera molt saludable de socialitzar-se i viure, doncs és absurd. Una altra cosa és que puguem reduir-la amb formes parcials, remarcant que som en un període festiu i en una circumstància puntual”.
Cardona també entra en política, i explica per què pensa que el procés independentista ha afeblit el projecte de construcció els Països Catalans: “La cultura popular és el nervi de qualsevol col·lectivitat, tant a l’àmbit local com nacional, és allò que crea comunitat, que ens dóna identitat, que ens vincula amb la nostra història, que ens manté la memòria i que ens permet de crear en el present per tirar endavant. Una altra cosa és que, per interessos o pel que sigui, la cultura popular s’ha reduït a una imatge folklòrica, en un sentit poc constructiu del terme, perquè això té una rendibilitat. Ho vam veure amb el franquisme i ho hem vist amb el pujolisme d’una manera molt clara, seguint la mateixa pauta de la Sección Femenina, i això ha creat una imatge, una idea de cultura”.
