La cultura popular ha anat guanyant el reconeixement social que li correspon. I l’associacionisme, que li dóna personalitat, ha esdevingut eina primordial de la seva tasca social. Actualment ja no es fa estrany que un activista d’un determinat col·lectiu n’entengui d’altres i es capbussi en entitats dedicades a activitats diferents. L’entesa entre entitats és completament natural, un clar exemple d’això és el Protocol Festiu de Barcelona. La ciutat disposa d’un extens i divers teixit associatiu en l’àmbit de la festa directament relacionat amb el món de la cultura popular i tradicional, que aglutina milers de persones i que ha actuat històricament com a element de cohesió social i territorial –una faceta que és, de fet, la punta de llança de la seva contribució social.
La dimensió econòmica d’aquestes activitats ha crescut de manera tan significativa que incita a parlar del seu valor mercantil com a addició al “valor de la cultura”. I és que l’activitat cultural té les característiques pròpies de qualsevol branca d’activitat econòmica.
La suma d’aquestes premisses i la voluntat de realitzar una radiografia de la realitat del moviment festiu a la ciutat i precisar-ne l’impacte social van determinar l’Àrea de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament a encarregar a l’ENS de l’Associacionisme Cultural Català un estudi que pretengués contribuir a generar una fotografia del sector festiu de Barcelona, la seva repercussió i la seva transcendència, mitjançant la recopilació, l’anàlisi i la sistematització de la informació disponible i la realització d’un treball de prospecció informativa. Es tracta d’una anàlisi de les característiques principals de les entitats que participen del moviment festiu a Barcelona, una avaluació del seu paper en l’activitat cultural. Tot plegat amb la voluntat última de fer evident el pes del moviment festiu i afinar i millorar l’orientació de les polítiques culturals.
L’informe “Impacte del moviment festiu a Barcelona” fou presentat per Jaume Ciurana al ple municipal del passat 28 de juny, en el transcurs del qual els grups municipals el van valorar positivament, van assenyalar l’associacionisme com a estructura fonamental per garantir la cohesió del país i van ratificar el seu suport a la tasca promoguda per les entitats i van emplaçar les diferents administracions a refermar el seu compromís de suport.
Des de l’ENS es valora molt satisfactòriament aquesta iniciativa de Ciurana al presentar-lo en un ple i ja es recullen sol·licituds de la seva publicac, que segurament serà assumida pel consell editorial de la revista CANEMÀS amb un número especial. Les seves conclusions han de servir tant a les entitats de primer i segon nivell –que representen prop del 7% de la població de la ciutat– com a les administracions públiques per desenvolupar les propostes orientades a les polítiques culturals de Barcelona. A tall d’exemple, els resultats de l’estudi poden contemplar i condicionar l’ordenació de la utilització de la via pública i l’aplicació de l’actual normativa que regula a Catalunya els espectacles públics i les activitats recreatives, l’espai de participació municipal ciutadana, les polítiques de suport econòmic i la necessària regularització de la política fiscal per donacions i patrocinis, l’actualització dels registres de les dades de les entitats existents, la importància de la cultura popular com a ambaixadora a l’exterior, la festa des de la cultura popular com a aportació al turisme, etcètera.
Esperem que l’actual sensibilitat del govern municipal per dignificar edificis simbòlics protegits a línia de mar i actualment en desús se sumi al conjunt de les conclusions i es posi damunt la taula la proposta de l’ENS per crear un Centre de la Cultura Popular de Catalunya. Barcelona, com a capital també cultural, té a les seves mans una bona oportunitat de recuperar l’elegància de l’edifici del Banc de Barcelona, antiga foneria de canons, entre d’altres immobles, tal com reivindicava Lluís Permanyer a l’edició de La Vanguardia del passat 27 de juny, un dia abans de la celebració del ple.
